Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Puigdemont ja ha guanyat
16/09/2023 Hemeroteca

Observo, sota l’ombra d’un bon arbre, com van succeint els esdeveniments. Déu-n’hi-do, em repeteixo una vegada i una altra, amb un somriure que no oculto. Rebo missatges i comentaris de coneguts que em diuen: “Al final, t’hauran de donar la raó.” Soc molt conscient que no cal vendre la pell de l’os abans de caçar-lo, ni cantar victòria, ni emocionar-se gaire, però permeteu-me que gaudeixi del present, contemplant com tants mediocres fan marxa enrere, es mengen les seves pròpies paraules –dites des de l’odi i plenes de mentides–, les amaguen sota la catifa i es queden tan amples.

Llegeixo articles de premsa que em deixen amb la boca oberta. Observo com després de mentir, de difamar i d’asfixiar la imatge pública d’una persona, se la pot tractar amb respecte i fer un gir de 180 graus com si no hagués passat res. Sento els polítics parlar i al·lucino. I, en silenci, gaudeixo, molt. I no per una qüestió ideològica, no perquè a mi l’autodeterminació me pille a prop o lluny (sembla que alguns ja han escurçat tota distància), ni tan sols per la meva simpatia envers el poble català. No. Sento una profunda glòria en sentir una mica d’olor de justícia, encara que sigui poca. De la poètica. D’aquella que et fa somriure sense que se’t vegin les dents.

A mi m’agradaria que tot això acabés amb l’amnistia, amb reconeixement i amb respecte, que se solucionés tot a l’arena política i que Espanya aprofités aquesta oportunitat per aprendre de democràcia, honestedat i principis. No sé, però, si arribarem a bon port. El que sí que sé, i ho puc dir des d’ara mateix, és que passi el que passi en les pròximes setmanes, per a mi, Puigdemont ja ha guanyat. El seu discurs de dimarts passat, emmarcat en el seny, amb el seu to respectuós de sempre, amb la seva visió estratègica que va molt més enllà d’una sola causa, és per celebrar.

El d’Amer ja ha guanyat. Ara queda pendent que ho faci Espanya, atrevint-se a transitar pels camins sense trampes. A Europa també li interessa, sigui dit de passada.

Valora
Rànquings
  1. El SEPC convoca una vaga estudiantil el 26 de novembre en suport a les reivindicacions docents
  2. I les putes no en tenen la culpa
  3. Mor Quim Mateu Barberà: el "Missatger" de l'independentisme dels anys vuitanta
  4. La comunitat educativa convoca una manifestació unitària el 21 de novembre a Barcelona
  5. Ametller Origen porta als tribunals sis activistes de StopAgroparc i reclama 215.000 euros per les protestes contra el macroprojecte
  6. Més de 200 entitats es mobilitzaran a Móra d'Ebre contra l'especulació i en defensa d'un món rural viu
  7. Emotiu homenatge a Pepa Arenós davant de Via Laietana 43
  8. Convocada una concentració unitària a les Corts per exigir la llibertat de les persones detingudes durant la vaga general
  9. Guanyi qui guanyi, tots haurem perdut
  10. Sant Just Desvern recupera la memòria del PSAN-Provisional amb la presentació de "La revolució pendent"
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid