La Intersindical, com cada Diada Nacional, ens manifestem per reclamar la independència del nostre poble. Amb motiu d’aquesta data, volem fer una reflexió al conjunt de la societat catalana:
Catalunya viu una anomalia. L’independentisme ha aconseguit esdevenir majoritari al conjunt de les institucions del Principat i de construir organitzacions civils amb capacitat de mobilitzar centenars de milers de persones per plantar cara al règim del 78, però encara li falta molt de camí per poder ser majoritari dins del sindicalisme del nostre país. Aquest desajustament entre la majoria social i la sindical no es produeix ni a Galícia, ni a Còrsega, ni al Quebec ni al País Basc, per citar alguns exemples. En tots aquests països el sindicalisme independentista és majoritari.
Cal ampliar el focus i assumir que l’hegemonia social no s’assoleix només amb unes eleccions o una manifestació. El món del treball també és part del projecte republicà i no pot romandre aliè als esdeveniments històrics més importants que viu el nostre poble els darrers anys, perquè la lluita pels nostres drets sociolaborals és inseparable de la lluita per la nostra llibertat nacional.
A Catalunya hi ha prop de tres milions de persones treballadores assalariades, unes 300.000 persones afiliades a sindicats i uns 54.000 representants sindicals. La taxa d’afiliació a Catalunya és de les més baixes d’Europa i el sindicalisme independentista representem, de moment, només el 2%.
Ara és l’hora de transformar la realitat. Cal que el sindicalisme sigui al costat del projecte de construcció de la República Catalana i no donant-li l’esquena o, fins i tot, amb discursos que hi són plenament contraris. La independència també es construeix des dels centres de treball i, per tant, cal enfortir el sindicalisme compromès amb l’alliberament nacional. És per això que La Intersindical fem una crida a la participació de les classes populars d’aquest país en la construcció d’un futur d’igualtat, justícia i benestar. Totes les veus i totes les mans són necessàries en la construcció d’aquest escenari alliberador.
Des de 2017 La Intersindical estem obtenint uns resultats històrics, i hem passat d’uns 250 delegats i delegades a tenir-ne més de 1300, i de 1000 persones afiliades a més de 6000. Queda molt camí per a recórrer, però el més important és que l’hem començat a caminar.
L’organització dels treballadors i treballadores és cabdal per reforçar la lluita per l’alliberament nacional que és, també, de classe. El sindicalisme arrelat al país s’ha d’erigir en un contrapoder real que permeti la transformació de les actuals relacions d’injustícia social i laboral que patim. La confrontació democràtica és el que ens permet acumular forces per avançar cap a un horitzó de plena llibertat nacional i social, i això també val per al món del treball: guanyar drets a la feina també és fer avançar el poder popular que ens cal com a país.
La construcció de la República Catalana requereix d’un sindicalisme nacionalment autocentrat i independentista. La independència és una oportunitat per millorar les nostres condicions de vida, per superar les desigualtats i per construir una societat democràtica, justa, feminista i sostenible. Ens cal, per tant, una organització sindical majoritària que ho defensi.
Fem-ho possible! Afilia’t i lluita amb La Intersindical!
