Quaranta anys de feina de l'Aplec

Fa quaranta anys, en 1983, quan feia tot just tres anys que funcionava l’autonomia a Catalunya Sud, uns militants clarividents –Pere Verdaguer, Miquela Valls...– creaven a Perpinyà l’Associació per a l’ensenyament del català, coneguda a Catalunya Nord com a APLEC. El seu objectiu: “Obrar al desenvolupament de l’ensenyament del català.” L’entitat dita de llei del 1901 (sobre llibertat d’associació) és composta d’ensenyants, de mares i pares, d’estudiants o de ciutadans ordinaris que donen suport a la llengua. La idea inicial de l’APLEC era d’impulsar l’ensenyament del (i en) català, de donar-hi suport per mor que l’educació pública (el molt centralitzat Ministeri de l’Educació nacional) se despertés i agafés el relleu assumint el seu paper d’organitzador i gestionari dels ensenyaments. L’APLEC pensava –esperava– poder desaparèixer aviat. Malauradament, l’APLEC és una reeixida; quaranta anys després ha esdevingut el principal actor de l’ensenyament del català a les escoles primàries de Catalunya Nord. No comptava que l’Educació pública més de setanta anys després de la primera llei sobre l’ensenyament de les llengües regionals (la històrica llei Deixonne del 1951) no solament no assumiria plenament d’ensenyar el català, sinó que encara n’entrebancaria cada dia el seu desenvolupament. L’APLEC ha reeixit a iniciar al català uns 9.000 alumnes cada any, molt al davant, doncs, dels qualques milers d’alumnes en classes immersives i bilingües (1.000 al privat de la Bressola, 4.000 al públic incloent els 400 d’Arrels). Encara que les classes de l’APLEC representin més del 95% dels alumnes que reben aquesta iniciació, tan sols és el 20% de tot l’alumnat nord-català. És a dir la part de l’Estat en la iniciació al català és del 5% dels alumnes, una cinquantena de nins i nines... L’APLEC avui són uns 40 mestres (estudiants de català) que recorren més de 50 municipis. Tot gràcies al finançament –voluntari– de les administracions locals. Ai las, la Generalitat no dona pas pus suport a l’APLEC tal com ho feia anys anteriors. Malaguanyat, perquè permetria d’augmentar significativament el nombre d’alumnes. I costa d’entendre, perquè si bé l’ADN de l’Estat francès comporta clarament gens anticatalans, en principi unes institucions catalanes (i més aviat catalanistes se suposa) haurien de comprendre el que ens estem jugant al nord de l’Albera amb la llengua...