La CUP Barcelona-l’Alternativa ha denunciat el model de ciutat que Barcelona defensa en fer promoció continua de macroesdeveniments que no responen als interessos de la ciutat. Ho ha fet a l’avinguda Maria Cristina, just coincidint amb la celebració del Congrés d’Automòbil de Barcelona. Un Congrés que més enllà d’ocupar tot el recinte de la fira i, per tant, a l’entendre de la CUP privatitzar un espai que podria ser d’ús públic, també privatitza els carrers impedint la lliure circulació de les veïnes. I encara va més enllà fent-ho celebrant un esdeveniment que el que fa es publicitar l’ús del vehicle privat tot i trobar-nos en una situació d’emergència climàtica.
Amb aquesta denúncia pública explicada en roda de premsa per Carles Riera, Jordi Estivill i Adriana Lle- na, la candidatura ha assenyalat la necessitat que Barcelona deixi de ser la seu constant d’esdeveniments que no responen a les necessitats de les veïnes. Durant aquests dies, la CUP ho ha anat deixant clar: no es pot governar el turisme, si vols governar per tothom i els macroesdeveniments, ni que sigui a través del que diuen viatges d’empresa, el que fan és acollir milers i milers de persones sense que el seu pas per la ciutat aporti res a aquesta. També han tingut paraules per recordar com els macroesdeveniments, fora també de la ciutat, el que fan és dibuixar un país venut al turisme i trinxat pel gaudi d’uns pocs a costa de la misèria de la majoria. Així, la CUP apunta que l’aposta pel decreixement requereix control i intervenció pública. Un control, que creuen que si s’exerceix ja, servirà per revertir aquest model de ciutat i de país.
En aquest sentit, la candidatura creu que encara “som a temps d’aturar el despropòsit de la Copa Amèrica” tot i que just assenyala que aquest tema està sent l’elefant a l’habitació d’aquesta campanya electoral. “El consens de tots els partits en la celebració d’aquest macroesdeveniment demostra el con- sens sobre el model de ciutat i el viratge cap a la dreta del govern municipal i el plenari”, ha denunciat
Estivill. Així, creuen que és imprescindible que se’n parli a causa de l’opacitat, la transferència de diners públics i el fracàs en les ciutats en què s’ha fet com el cas de València. “El triomfalisme amb el qual es va anunciar és mentida; la competició femenina no està trobant espònsors i caurà i la prèvia ha hagut de passar a fer-se a l’Aràbia Saudí”, han apuntat. Així, altres riscos que hi veuen és que la Barceloneta pateixi la repetició de la crisi dels pisos turístics del 2014, ja que els efectes de l’arribada dels equips ja s’estan veient: arribaran 2.500 persones durant un any i mig i fins a un milió de persones durant la com- petició... “En una ciutat que el mateix govern assumeix que ha arribat al seu límit”.
La CUP també denuncia que aquest esdeveniment s’hagi venut, en paraules de Roger Torrent, com molt important per obrir el turisme de la ciutat al mercat nord-americà. Ho critiquen a més en saber que aquesta iniciativa, segons les institucions, teòricament tindrà un impacte econòmic estimat entre 900 i
1.000 milions de dòlars. No obstant això, la realitat és que això no ve d’una proposta pública, sinó de la patronal barcelonina a partir de Barcelona & Partners, l’agència d’inversions de Barcelona Global, qui s’acabarà enduent els beneficis.
La Copa Amèrica n’és un, però com deien al principi, els congressos que només beneficien el capital privat són múltiples. Així, han explicat que la Fira és una institució publicoprivada que presideix Ada Colau, però són els empresaris els que decideixen que s’hi fa i això passa per esdeveniments com The District que l’any passat es va celebrar amb una alta oposició del moviment per l’habitatge. Tot i que no es va poder celebrar amb normalitat, va fer falta una intervenció policial.
La candidatura també ha criticat la planificació de la promoció econòmica en sòl públic; que l’habitatge públic que es construirà a la zona de la fira és irrisori i que l’espai que perd es construirà a l’Hospitalet en una de les inversions més grans de l’Ajuntament. El projecte d’ampliació i reforma dels dos recintes (Montjuïc i l’Hospitalet) costarà 333 M€ els propers anys. Les administracions aportaran el 99% i la Cambra de Comerç l’1%. “Despesa pública, terrenys públics i ús mercantil privat. Acumulació per des- possessió nivell premium”, han denunciat.
També han parlat sobre la manca de control democràtic i la mort laboral d’aquest any al MWC. Sobre com la promoció turística d’aquests esdeveniments només fa que enriquir el consorci de turisme, “un altre exemple de col·laboració público-privada”. O la permissivitat de l’ús privatiu de l’espai públic.
Amb tot, una proposta que es podria gestionar demà mateix: que el Bus turístic sortís del Consorci de turisme i es recuperés com un servei de TMB, per tant, que la decisió de com funciona fos pública i que a més els seus beneficis servissin per revertir en el transport públic de la ciutat.
“No es pot governar el turisme si vols governar per tothom. L’aposta pel decreixement requereix con- trol i intervenció pública. No han fet res en aquesta direcció. Ha calgut que un 60% d’opinió pública en alguns barris a favor del decreixement com perquè l’Ajuntament, en campanya electoral ho assumeixi com un problema”, ha denunciat des de la CUP Barcelona-l’Alternativa.
