Drets de decidir

Fem tard. A moltes coses. Fem tard pel que fa a la transició energètica. Per interessos, per pressions, per negligència... És un tema massa intricat per analitzar-lo en poques línies. Fem tard en tants temes polítics i socials que no ens els acabaríem. La gent ens sentim impotents perquè les decisions es prenen massa amunt i vivim entre el desencís i la indignació. Hi ha, però, afers en els quals encara podem incidir més enllà de decidir davant les urnes o de sortir al carrer per reclamar drets. Em vinc a referir a les opcions que tenim com a consumidors. La pagesia fa anys que alça la veu mentre les administracions no hi donen prou respostes, bé per manca de mitjans, de competència o de voluntat, qui ho sap... Sabem que els designis de la UE són inexorables, però la llei marca l’obligació de constatar l’origen dels productes i aquesta pot ser la clau de volta del que pugui passar al nostre camp, si prenem consciència, d’una banda, d’exigir l’etiquetatge i la traçabilitat de cada aliment, i de l’altra de triar proximitat i qualitat. Podrem comprar pollastres del Marroc, pomes de Nova Zelanda o mandarines de Sud-àfrica. En trobarem a les parades i als supermercats. I potser seran més barats, tot i venir de lluny. Sense negar el dret dels agricultors forans de guanyar-se la vida, a l’hora de consumir, pensem en la sostenibilitat i en qui té cura de la terra i no l’abandonarà.