República solidària

En resposta a la meva pregunta pel que fa al referèndum que se celebrarà demà, sobre la nova Constitució al seu país, una amiga xilena m’ha escrit: “Tensió, incertesa, ofensiva violenta de la dreta, però crec que guanyarà l’aprovació.” Ella coneix molt bé com pot ser la violència de la dreta xilena. També va passar un llarg període en què va creure que en la democràcia persistia la dictadura i que aquesta, amb una repressió tan ferotge com el liberalisme econòmic que va implantar, havia aconseguit vèncer per sempre l’esperit del Xile d’Allende. Això encara que, a través del referèndum del 1988, el criminal Pinochet va haver d’abandonar la presidència de la República. És cert que a Xile s’han jutjat i condemnat assassins que van torturar i matar durant la dictadura. Però ella observava un silenci poruc barrejat amb un conformisme davant de les desigualtats socials. Fins que, la tardor de fa tres anys, va sentir que ressorgia i es renovava l’esperit perdut amb el “levantamiento popular”. D’aquelles protestes, brutalment reprimides pel govern de Sebastián Piñera, va néixer el procés constituent per substituir la Constitució del 1980 aprovada en temps de Pinochet. Tot va perillar quan semblava que s’imposaria l’ultradretà Kast en les eleccions que va guanyar Boric. Així que ella confia que es pot contradir el pronòstic i s’aprovarà una Constitució que comença amb aquest bell article: “[Xile] es constitueix com una república solidària. La seva democràcia és inclusiva i paritària. Reconeix com a valors intrínsecs i irrenunciables la dignitat, la llibertat, la igualtat substantiva dels éssers humans i la seva resolució indissoluble amb la naturalesa.”