Som a finals de maig i per tant moment de planificació i organització per al proper curs que ja treu el nas a la cantonada.
L’avançament del curs 2022/2023, quatre dies a primària i dos a secundària, va fer córrer rius de tinta i hores de tertúlia, que només analitzaven el titular.
Però la notícia contenia més ingredients. Durant tot el mes de setembre a Primària només es farà classe al matí, hi haurà servei de menjador opcional i activitats de lleure a la tarda universals que seran finançades pel departament d’Educació.
Des de la logística familiar no hi ha canvis, els nens i nenes faran el mateix horari. Però, a nivell educatiu tot canvia ja que és un petit tastet per introduir l’educació no formal en els centres educatius com fan la majoria dels països desenvolupats.
Ara bé, es vol implementar sense planificar i ja comencen a aflorar les dificultats i les incerteses.
- Les empreses de lleure no garanteixen que puguin atendre l’alumnat amb necessitats educatives especials. La universalitat promesa està en risc. L’alumnat i famílies més vulnerables són els qui en patiran les conseqüències.
- Les activitats de lleure enteses com a educació no formal tenen una ràtio de 1/18, mentre que l’educació formal anomenada lectiva oscil·la entre 1/20 i 1/30 en funció de les edats. Són dades ben curioses!
El DECRET 102/2010 de 3 d’agost d’autonomia dels centres educatius dóna molt poder en la presa de decisions a les direccions dels centres. Per tant és completament lògic que la supervisió de les tardes del mes de setembre quedi en les seves mans.
Aquest decret està aconseguint que hi hagi tants projectes educatius de centre i estils de direcció com centres tenim en el territori. Per tant, podem inferir que i haurà centres on la supervisió de les activitats de lleure les duran a terme membres de l’equip directiu i en altres casos mestres novells en el centre que encara no han fet el procés d’adaptació en el seu nou lloc de treball.
Escoltem també diferents formes de gestió per part de les direccions dels centres per abordar les tardes del mes de setembre i que incrementen el desconcert, però ens agradi o no, les diferents propostes són legals, l’esmentat decret les empara.
Aquest petit experiment no dissenyat amb rigor d’educació formal matinal i educació no formal a la tarda i que ens acosta als models d’èxit dels països desenvolupats i competitius corre el risc que vagi pel pedregar.
Per tant, costa de creure que aquest desgavell sigui fruit de la improvisació. Podria ser que s’estigués preparant el terreny per retornar a l’horari lectiu de matí i tarda a l’ESO?
Rosa Brucart Prat, Educadora Social i Psicopedagoga especialista en Orientació Educativa i Atenció a la Diversitat
