Fa uns dies el nou secretari general d'Infraestructures del Ministerio de Transportes espanyol, Xavier Flores, va anunciar que descartaven la construcció del Quart Cinturó entre Vilafranca del Penedès i Abrera i reconeixia que aquesta nova autopista ocasionaria un gran impacte al territori, especialment al paisatge i per extensió a la indústria vitivinícola, i que calia evitar aquests efectes negatius.
Un reconeixement que no és conseqüència de la conversió del Ministerio i del nou secretari general a la sensatesa mediambiental i l'estima pel territori, sinó fruit de la lluita de les entitats i organitzacions que des de fa 30 anys treballen per evitar la construcció del Quart Cinturó, des de Vilafranca del Penedès fins Granollers, i plantejant en tot moment alternatives sostenibles a la mobilitat.
Que es descarti la construcció del tram del Penedès del Quart Cinturó és d'entrada una molt bona notícia pel territori i pel medi. S’evita així continuar trinxant el país amb més infraestructures viàries del tot innecessàries, que dupliquen les ja existent com l’AP-7. També és una bona notícia que el Ministerio reconegui aquest gran impacte i que el món empresarial reconegui el territori i el paisatge com un valor fonamental que cal preservar, encara que sigui sota l’òptica del seu negoci.
Tot i això, la noticia no és del tot satisfactòria, perquè l’alternativa que plantegen és l'ampliació d’un quart carril a cada sentit de l’AP-7, entre El Vendrell i El Papiol. Una contrapartida continuista del model de mobilitat basada en els vehicles a motor de combustió, que és la principal responsable de l'augment de la contaminació atmosfèrica i de l’agreujament del canvi climàtic, enlloc de potenciar el transport col·lectiu ferroviari de viatgers i mercaderies, principalment amb la construcció del Corredor del Mediterrani pel transport de mercaderies de llarg recorregut.
Però la renuncia del tram del Penedès del Quart Cinturó contrasta amb la insistent voluntat de Madrid, amb el suport del PSC-PSOE, Junts per Catalunya i d’algunes entitats empresarials que només miren pels seus particulars interessos, d’impulsar el tram entre Terrassa i Granollers i continuar destruint el Vallès.
Si es reconeix que el Quart Cinturó afectaria greument el territori, el paisatge i l’activitat agrícola del Penedès, l’afectació als espais naturals, al paisatge i a l'activitat agrària del Vallès seria igual o més greu. Indrets tan preuats com Ca n’Argelaguet, Ca n’Ustrell, Can Moragues, Colobrers, Togores, Torre Marimón, Palaudàries, Santa Justa, Marata,… quedarien absolutament afectats i la pèrdua dels seus valors ecològics, culturals i socials seria irreparable. Darrera vindria la requalificació, la urbanització del territori i l'especulació, veritable objectiu del Quart Cinturó.
Sembla mentida que davant la greu crisi ambiental, climàtica i energètica que estem patint, encara hi hagin organitzacions polítiques i empresarials tan irresponsables que vulguin continuar destruint el medi i la vida amb infraestructures viàries que són les principals causants dels elevats índex de contaminació -el 75 % emissions CO2 provenen dels turismes i camions segons l'Agència Internacional de l'Energia, IEA- menystenint les directrius europees de no construir més autopistes per evitar la pèrdua de la biodiversitat, les emissions de contaminants i els efectes negatius sobre la salut pública.
D’altra banda, el Quart Cinturó no resoldria els problemes de mobilitat del Vallès, una de les comarques amb una densitat d’autovies i autopistes més elevades d'Europa, sinó que afavoriria encara més la congestió. Les solucions a la mobilitat passen de totes totes per potenciar el transport ferroviari de persones i mercaderies, la connexió dels polígons industrials amb transport col·lectiu i la millora de xarxa secundària de carreteres.
Després de 30 anys defensant el Vallès, d'evitar la seva destrucció amb el Quart Cinturó i reclamar alternatives sostenibles a la mobilitat, caldrà mobilitzar-se de nou per impedir que una infraestructura caduca, insostenible i amb un impacte devastador acabi amb el Vallès. Caldrà continuar defensant el territori i el paisatge com un valor ambiental, cultural i econòmic irrenunciable. Caldrà clamar que el Quart Cinturó ni al Penedès ni al Vallès.
