Aquesta dictadura nostra... Quina barbaritat!

Aquesta “dictadura” nostra és desconcertant. Fa cada cosa! Ara s'ha obstinat a demanar al poble que surti als carrers aquest dia primer, que prengui avingudes, que plegui parcs. ¿Potser no és un risc per a dictadors reunir un milió a només uns metres de les seves oficines? Qui controla això? Si la gent està a ben poc d'esclatar (això és el que diuen els tronats portaveus de premsa i del pamflet), com és que els demanen que facin una desfilada?

Aquesta “dictadura” nostra fa coses rares i l'equip sencer de la Presidència anirà allà en ple, davant de tots, exposats, de cara, mirant les cares dels qui desfilen. Però si els odien, si no els suporten (això és el que diuen a les xarxes socials), hauran trobat alguna barrera capaç d'aturar la força del poble? Perquè de llarg hi ha proves que no hi ha barreres que frenin les ires del poble quan són reals.

Aquesta “dictadura” nostra, quina cosa inaudita, a més de caminar i organitzar obrers perquè s'agrupin a tota l'illa, convoca els joves i els estudiants. Que potser no han mirat als informatius el que passa a Xile, Colòmbia o Brasil quan els nois surten als carrers? Tot i que en aquests llocs (segons diuen tots) no són dictadures. No serà pel fet que aquells estats han adquirit prous camions llençadors d'aigua, suficients gossos, suficients pilotes de goma? No ho crec, massa gent i poca policia.

Aquesta “dictadura” nostra, sempre tan insòlita, vacuna tothom, no els cobra res i després els demana que prenguin els carrers, justament el dia que tants governs d'”alta democràcia i llibertat plena” aixequen pregàries i creuen els dits mentre temen les manifestacions obreres, que sempre acaben a bastonades de la policia.

Aquesta “dictadura” nostra, estranya i sense recels, no tem res, perquè si s'atreveix a sumar els obrers, queden poques coses que li facin por.