Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Català
“La llengua catalana representa un “plebiscit” i mitjançant el seu manteniment expressem la nostra voluntat nacional”

En suport a Jaume Sastre i Carles Furriols, que van iniciar el dia 20 d'abril la vaga de fam en defensa de la llengua catalana com a llengua vehicular a les escoles dels Països Catalans.

23/04/2022 El Davantal

Així s’expressava Francesc Ferrer i Gironès en el pròleg del seu llibre La persecució política de la Llengua Catalana escrit el 1985. Amb aquesta afirmació s’explica com tota una estructura d’estat com l’espanyol principalment, però també el francès i l’italià han reprimit el l’ús i molt especialment l’ensenyament del català d’ençà fa més de 300 anys.

Com deia el professor de la UAB,  Josep Maria Figueres en un article al Diari de Girona, "L’assaig segueix cronològicament els tres segles de relació política entre les terres de parla catalana i Castella. Arrenca així des de l’impacte del 1714 i es va fixant en les normatives. Alguna la reprodueix, per la seva importància, íntegra, com la Reial Cèdula d’Aranjuez del 1768, altres simplement en frases representatives. Esdevé un text més per llegir com un assaig que un aplec de disposicions jurídiques, parlamentàries, reials, governamentals... Amena en el llenguatge, reivindicativa en el fons i en el to i descriptiva d’una relació de la que no es pot dir que hi hagi regnat l’harmonia en la qual s’ha anat de les limitacions en tots els règims centralistes, de les prohibicions absolutes del franquisme tot passant per la conllevancia orteguiana en la breu etapa republicana.

Fa gairebé mig segle, en aparèixer l’obra, escrivíem a La Vanguardia un llarg article del qual manllevem: «Las prohibiciones van, acertadamente en su óptica destructora, hacia aquellas áreas en las que la lengua va asentándose o está bien aposentada siguiendo una estrategia definida, en un primer plano se sitúa la prohibición del uso jurídico y oficial (1716, 1723) para pasar a la enseñanza (1768) y al mundo comercial (1772); cuando el teatro tiene un cierto auge es cuando surgen las represiones por parte de Godoy (1801), González Bravo (1867) para llegar a la sistemática prohibición ante los nuevos inventos llegándose al extremo de prohibir hablar catalán por teléfono (1896) o por telégrafo (1880, 1941, 1961) con el fin que la lengua catalana no ocupase espacios de prestigio y de ámbito selecto con lo que conllevaba de ejemplo de lengua apta para todos los usos sociales.» I, podríem afegir, en una situació que encara no s’ha resolt".

Així és,  encara avui, en ple segle XXI patim a casa nostra una discriminació lingüística a tots els àmbits pel que fa a l’ús social del català i en concret a l’escola amb la judicialització de la immersió lingüística.

Per això continua sent vàlid el que apunta Gironès sobre el seu assaig: “...aquest treball no és una fita en si mateix, sinó que vol ser un indicador de les nafres que ens ha produït i un estimulant per als catalans perquè contrarestin els nostres adversaris.

-Mitjançant l’odi que es tenen podem adornar-nos que la nostra llengua és molt important.

- A través dels mitjans que han esmerçat en la repressió de la llengua catalana podem comprovar com desitgen estossinar-nos.

- A través del menyspreu que destil·len reiteradament podem veure que pertanyem a una altra cleda.

-Pel despit que encara tenen de veure que conservem la nostra llengua de tanta persecució frustrada, ens hem de resistir a ser assimilats"

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid