Dimarts passat, tres representants de la plantilla del 112 van comparèixer davant la Comissió d’Interior del Parlament de Catalunya, per tal d’exposar la situació que viu el servei i respondre els dubtes dels diversos grups parlamentaris. Tots els assistents van estar d’acord que tant el servei com la plantilla del Telèfon d’Emergències requereix d’una actuació el més ràpida possible per tal de reduir la seva precarietat i poder oferir un servei de qualitat a la ciutadania. En aquest sentit, hi va haver consens que és necessari crear un conveni propi, per tal que els treballadors deixin d’estar adscrits al de contact center, que no s’adiu amb les tasques que executen i que és un escull per a la posada en valor de la seva feina.
Sobre el procés d’internalització que la plantilla reclama de fa temps, hi va haver disparitat d’opinions, amb el ferm suport de PSC, ECP, Ciutadans i CUP, que aposten per aquesta via com a millor solució per a la correcta gestió del Telèfon d’Emergències. Aquest darrer grup va alertar, a més, del perill que la Comissió d’estudi per a la internalització caigués en l’habitual parany de valorar el servei des del punt de vista de la pura eficiència econòmica, en comptes de marcar com a prioritat el seu caràcter essencial, el benestar de la plantilla i el nivell d’atenció que ha de donar davant de situacions crítiques per a la ciutadania de Catalunya. Altres partits, com JxCat, van mostrar la seva simpatia envers les intervencions dels representants dels treballadors, i van reconèixer la lògica de les seves demandes, mostrant-se propensos a donar-les-hi recolzament.
Mentrestant, ERC, va defensar la Comissió d’estudi, malgrat l’opacitat que van denunciar els treballadors respecte del seu funcionament, i va considerar que la situació que plantejaven aquests era exagerada. En aquesta línia es va moure la directora del 112, Irene Fornós, que es va limitar a explicar el funcionament del servei i valorar positivament la seva situació actual, tot evitant de contestar preguntes que podien resultar compromeses sobre de la gestió del mateix. Per exemple, per què Interior no ha estat sancionant com pertoca a l’adjudicatària, malgrat no haver-se donat el servei amb els estàndards requerits per l’Administració, o per què la nova licitació, que manté el servei externalitzat amb Ferrovial Servicios, contempla dos anys de contracte prorrogables a quatre, quan l’estudi sobre la internalització ha d’estar finalitzat abans que acabi el 2022. Fora van quedar també els números oficials de trucades sense atendre, el tracte als treballadors que porten més de sis mesos en vaga, o quin valor afegit aporta una empresa privada al servei, quan tota l’estructura operativa (els treballadors que atenen les trucades i que gestionen el seu dia a dia) és fixa independentment de l’adjudicatària i podria passar a ser gestionada directament per Interior sense necessitat de cap reestructuració en el servei.
