El grup FCC va interposar la demanda arran d’una auditoria encarregada pel govern de Guanyem Badalona En Comú a l’ajuntament de Badalona a Colomer l’any 2016 i que va detectar greus irregularitats en el contracte de neteja viària i recollida d'escombraries gestionada pel grup. Després d’un períple judicial contra l’ambientòleg i assessor municipal, el 16 de març de 2020 el jutjat de primera instància 56 de Barcelona va absoldre Colomer, indicant que la informació continguda en l’informe era d’interès general i veraç, sense incórrer en termes vexatoris, denigratoris i/o injuriosos. Tot i així, FCC va presentar un recurs d’apel·lació, que finalment ha estat desestimat per la sala 4 de l’Audiència Provincial de Barcelona, que també ha imposat les costes a FCC.
En aquest sentit, la CUP celebra la victòria judicial davant “la màfia del grup FCC” i manifesta que el cas de Badalona no és un cas aïllat, i que els anticapitalistes s’enfronten a situacions semblants a llocs com Sabadell, Reus, la Garrotxa, etc. i que prop del 90% dels serveis de recollida de residus i neteja viària dels Països Catalans estan gestionats per empreses privades oligopolístiques, la majoria nascudes dels privilegis del franquisme. La seva gestió, segons documenta el Tribunal de Comptes i diverses universitats, estaria un 30% per sobre dels preus de mercat.
A més, la formació acusa a aquests grans grups multiserveis de “ser paràsits” que després de la crisi immobiliària es van focalitzar en els serveis essencials per les persones (aigua, electricitat, recollida d’escombraries, gestió de residus, etc) accedint a concessions municipals i obtenint beneficis milionaris. Es calcula que als Països Catalans aquestes licitacions suposen beneficis d’uns 2.200 milions d’euros anuals en dividends. En el cas del grup FCC, ha obtingut beneficis de 139 milions d’euros només durant el primer trimestre de 2021.
La CUP denuncia que el modus operandi d’aquestes empreses privades oligopolístiques sempre és el mateix i que quan es fiscalitza la seva prestació de serveis o es proposen alternatives de gestió municipal, “la resposta és la mateixa que la de la màfia: atemorir tècnics i càrrecs electes municipals amb denúncies i processos judicials”.
Davant d’aquesta victòria, els anticapitalistes manifesten que “la fiscalització de la prestació de serveis públics no només no és delicte sinó que és una obligació i que seguiran ferms amb la lluita per la defensa dels serveis públics i en contra dels oligopolis”.
Finalment, reivindiquen que el canvi de model per fer “fora la màfia” passa necessàriament per la internalització de tots aquells sectors que presten serveis essencials a les persones.
