Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Català
"Catalunya Nord, la llengua enyorada", premi al Millor Documental del Festival FIC-CAT d'enguany
14/06/2021 Llengua

"Catalunya Nord, la llengua enyorada" s'ha endut el Premi al Millor Documental del Festival FIC-CAT d'enguany. Un merescut reconeixement a tot l'equip, des dels directors Eugeni Casanova i David Valls, fins al realitzador Eduard Miguel i la resta de l'equip de Zeba.

El documental repassa l'evolució lingüística del català en aquesta regió de França fins a la quasi desaparició i recull el testimoni dels darrers parlants del rossellonès. És un documental d'Eugeni Casanova i David Valls coproduït per TV3
Les persones que a la Catalunya Nord van rebre el català per transmissió familiar tenen ara més de vuitanta anys. Amb elles desapareix el rossellonès, un dels dialectes constitutius (nascut in situ) de la llengua catalana. Elles expliquen que els seus pares tenien dificultats a parlar francès o no el sabien i com la llengua ha passat de ser general i única al carrer a arribar a un estat terminal.

Persones de totes les comarques de la Catalunya Nord (Rosselló, Capcir, Vallespir, Conflent i Cerdanya) expliquen les raons que han dut a aquesta situació: l'actuació repressiva de l'escola i dels mestres; les dues guerres mundials; la planificació de l'Estat per convertir les zones perifèriques en vivers de funcionaris; l'arribada massiva de francesos del nord; l'estigmatització de les llengües regionals des de l'administració...

Quan va acabar la Segona Guerra Mundial, una generació sencera, arrossegada per aquesta atmosfera, va decidir deixar de transmetre el català als fills. Setanta anys després en trobem les conseqüències.

La Catalunya Nord s'ha convertit en la Ventafocs de França. Es troba desestructurada i en una situació econòmica precària. La generació actual ha començat a enyorar la llengua dels pares i tots els valors que aquesta comporta. Les enquestes diuen que un 80% de la gent del país voldria conèixer la llengua i que els seus fills l'estudiessin a l'escola.

Molts joves han girat la vista cap al Principat i han qüestionat el discurs oficial. Amb les reivindicacions polítiques al sud, un orgull de catalanitat soterrat durant dècades revifa. Avui, el català ha deixat de sentir-se al carrer, però el sentiment de país s'ha mantingut i els nord-catalans posen fil a l'agulla per recuperar l'enyorada llengua dels pares.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid