Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Perpinyà no, Villa Bugatti sí? Una mà negra que esborra la memòria i amaga les vergonyes
Carles García Solé, sotmès a un consell de guerra amb petició de condemna a mort el 1972 per la seva militància al grup independentista FAC. Molts anys després, el 2001, va facilitar la reunió de Josep Lluís Cardo-Rovira amb dirigents d'ETA. Carles García Solé, sotmès a un consell de guerra amb petició de condemna a mort el 1972 per la seva militància al grup independentista FAC. Molts anys després, el 2001, va facilitar la reunió de Josep Lluís Cardo-Rovira amb dirigents d'ETA.

No em voldria fer la víctima, sobre la meva situació, realitat, circumstància. Però el cas que tinc un antic company de l’organització (del FAC dels anys setanta) que està convençut que darrera de les nostres realitats, de la nostra situació, hi ha una mà negra.

Jo vaig ser un empresari d’èxit que dirigia a una empresa de transport, amb una important flota de camions, vaig aconseguir un important patrimoni, però després de les gestions de Perpinyà (els contactes amb ETA perquè deixés d’actuar a Catalunya i que van suposar la destitució-dimissió de Carod-Rovira com a Conseller en Cap), les persones que vam portar a terme aquells contactes (Jaume N., Renyer i jo) vam ser expulsats, obligats a deixar ERC, en el meu cas, 18 anys després de militància en aquest partit.

Poc després d’aquella maniobra d’apartar-nos d’ERC, i coincidint amb el Tripartit del Montilla, vaig perdre els contractes que tenia amb la Generalitat, amb la  TV espanyola i amb SEAT.

De cop i volta, aquella marginació maquinada per una mà negra –pèrdua sobtada dels contractes- em va portar a la ruïna empresarial. Vaig perdre tot el patrimoni, vaig haver d’indemnitzar els meus treballadors i em van perseguir econòmicament. Actualment estic vivint gràcies a la pensió de la meva companya. Però com veieu, segueixo aquí denunciant totes aquestes injustícies.

 

Qui hi ha darrera del diari Ara?

En la seva edició d’ahir, parla de dos dels líders de ERC, Colom, Carod-Rovira i també de l’Artur Mas. “Els tres pares de l’independentisme actual: Colom, Carod i Mas van aportar visibilitat, transversalitat i respectabilitat al moviment”, escrit per en David Miró. De Mas en puc dir ben poca cosa, per desconeixement meu. Però sobre l’Àngel Colom sí que puc narrar una conversa –entre moltes altres- en què ens va demanar, a la secció local d’ERC de Vallirana, un esforç per fer campanya i sensibilitzar el Baix Llobregat per obtenir millors resultats electorals a la comarca.

I així ho vam fer, afiliats o simpatitzants d’ERC de Vallirana i persones que treballaven a la meva empresa ens vam embrancar durant quinze dies en una campanya frenètica, en què alternàvem feina i agitació. Una campanya que va produir  els millors resultats electorals des de finals de la dictadura, campanya en què també va participar Xavier Vendrell, de Vallirana.

Colom, no recordo si va ser en aquesta campanya o durant la següent, però recordo que fou durant l’època en què es desplaçava amb helicòpter. Precisament vaig ser jo qui va fer la contractació de l’aparell, mitjançant l’amistat que mantenia amb en amb en Josep Lluís Pons Llovet (militant del MIL i participant amb mi a la fuga de Segòvia), que era aleshores director d’una empresa de vols aeris.

El més escandalós d’aquest article a l’Ara, i una traïció a la història del nostre país, és quant fa referència al Carod-Rovira, oblidant, segurament a consciència, els contactes amb la direcció d’ETA i el pacte de Perpinyà. El fet més rellevant, cal subratllar-ho, durant aquells anys de morts i atemptats d’ETA a casa nostra.

La mort d’Ernest Lluch va ser el punt i final d’aquella situació. I en Carod-Rovira va ser decisiu en aquell pacte amb ETA. Per què, aleshores, s'ignora aquell fet? No tan sols l’alto el foc d’ETA a Catalunya, sinó també pel fet que suposà un preàmbul que obrí els camins de la pau i va aconseguir la fi de les accions d’ETA a tot l’Estat.

Avui he llegit una notícia -un llarg informe- publicada a la xarxa que parla de Xavier Vendrell. Adjudicacions, requalificacions urbanístiques, irregularitats... És al·lucinant! Que el seu somni era Catalunya no ho poso en dubte, però també els seus somnis de grandesa! Recordo que vam treballar junts en la campanya “Prou cues!” a l’N-340, vam crear conjuntament la secció local d’ERC de Vallirana i la campanya electoral al Baix Llobregat per indicacions d’en Colom. També vam anar conjuntament, amb tot un grup de persones de la comarca, a lluitar contra la contaminació del txapapote a Galícia, etc., etc., etc.

Però, sobretot, també va ser ell, en nom de Joan Puigcercós, qui ens va convidar a marxar d’ERC després dels contactes i acords de Perpinyà amb ETA. No sé què pensar.

 

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid