Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
La nova normalitat ha de ser transformar la realitat
Oficialment sortíem de la crisi del 2008. Dels 65.000 milions d’euros que havíem prestat a les entitats bancàries, ens n’havien tornat menys d’una quarta part. Es parlava de maquillar les darreres reformes laborals. Però no es feia res. Canten papers, menten barbes.

Les modificacions legislatives dels darrers anys havien entregat una bona part de la gestió dels serveis públics a grans empreses. Les taxes d’atur davallaven a base d’empitjorar les condicions de feina de la classe treballadora, amb la qual cosa continuaven creixent les diferències entre persones riques i persones pobres. La bretxa de gènere era encara a anys llum de desaparèixer.

El fameliar insaciable del capitalisme salvatge continuava demanant menjar. S’alimentava, com sempre, de plusvàlues. Però va eixamplar la seva dieta... I es començava a menjar els recursos del nostre planeta a marxes forçades. Els petits canvis impulsats des de les Illes Balears en aquest sentit eren esclafats per la implacable maquinària centralista.

I la pitjor crisi sanitària de les darreres dècades ens va agafar més pobres, més desiguals i amb els serveis públics més desmantellats.

Tres milions de persones mortes a tot el planeta. Més de vuit-centes a les Illes Balears.

La pandèmia ha estat la crisi periòdica que necessita el sistema per eixamplar les diferències entre (poques) persones de cada vegada més riques i (moltes) persones de cada vegada més pobres. A banda d’això, el panorama emocional postconfinament ens retorna el missatge de “tot anirà bé” com una bufetada a la galta: “Tot (els) anirà bé”. Ja els hi anava. A baix, 40% d’atur juvenil.

El virus s’ha passejat per la nostra societat com un líquid de contrast que ha deixat en evidència les mancances estructurals i les darreres destrosses del sistema. Les residències de gestió privada, com a mostra. Els hospitals s’aguantaven amb pinces. Les pinces eren la salut de la gent que hi feia feina. I la salut emocional de la majoria social n’ha quedat molt tocada.

Mentrestant, els voltors volen treure tallada de les despulles del sistema públic de pensions, tot forçant l’estat a allargar els temps de cotització perquè les pensions siguin més esquifides i ens forçaran per conveni a entrar en plans de pensions que gestionen la patronal, el bisindicalisme oficial, la banca i les asseguradores.

Amb aquest teló de fons, els protagonistes podem ser nosaltres. Cal unitat i solidaritat per a una reconstrucció des de baix. Cuidar el planeta, cuidar les persones. Agafem les rengles i marquem el camí de la reconstrucció. N’hem de sortir amb més drets, més justícia social, més igualtat i les rendes repartides. La nova normalitat ha de ser transformar la realitat.

Valora
Rànquings
  1. L'empresari gironí Josep Campmajó s'exilia arran del cas Tsunami
  2. Sant Jordi era guerrer...
  3. Acte antirepressiu de la Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines (CACG)
  4. Agustí Barrera: "...el seu legalisme burocràtic no els va permetre entendre que una declaració d’independència és un acte revolucionari"
  5. La “proposició de llei per la qual es regula la llibertat educativa”, del PP i VOX, empeny cap a la irlandització del valencià
  6. Ortésia Cabrera serà la cap de llista de les Terres de l'Ebre per la CUP
  7. La CUP–Defensem la Terra presenta la llista per les eleccions del 12 de maig per la demarcació de Girona, afirmant que surten a guanyar
  8. «Saps què? Que llegint aquest tros de diari...»
  9. Els candidats de la CUP a comarques gironines proposen una transformació ferroviària de la mobilitat a la demarcació de Girona
  10. La FAVB diu no a la Fórmula 1 al passeig de Gràcia
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid