JOVES, ALCEM-NOS CONTRA LA PRECARIETAT
Un any més, l’1 de maig esdevé la jornada de commemoració i lluita de la classe treballadora de tot el món. Enguany, però, la pandèmia agreuja les condicions de vida dels i les joves d’arreu dels Països Catalans. Acomiadaments i ERTO’s massius, als que s’hi haurien de sumar els que s’hagin produït en l’economia submergida o en forma de no contractació de curta durada (menys de 5 dies) a que tant acostumats estem la gent jove. Si el treball en negre i la temporalitat ja son dos factors de precarització evidents, ara cal sumar-li que els primers no hem rebut cap mena de prestació d’atur i els segons ens veiem abandonats per les ETTs i empreses multiserveis a través de les quals prestaven servei a altres empreses.
Aquest impacte sobre l’economia afecta a totes les branques del treball, però especialment als sectors ja de per si més precaritzats com els serveis, on la mà d’obra barata la posem essencialment joves, dones i migrants. De fet, és aquest sector el que ha patit l’allau més important d’ERTOs motivats pel Covid-19, que és justament on treballem el 86% dels i les joves menors de 30 anys a Catalunya.
A dia d’avui, som a les portes d’una situació anàloga a la de fa 10 anys amb la crisi econòmica, que va passar per retallades socials, laborals i nacionals… si no hi posem remei. Per això cal articular una resposta popular que sigui capaç de forçar a governs de tot espectre polític a adoptar un seguit de mesures de mínims, que passin per la defensa dels serveis públics, el control públic dels sectors estratègics (energia, aigua, banca, etc), el rebuig a les mesures autoritàries, militaristes i centralitzadores i, per suposat, per l’aplicació de tot un seguit de mesures socio-laborals de caràcter redistributiu.
La República Catalana que volem construir ha de garantir un altre model: el jovent necessitem feines estables i amb condicions laborals dignes per tal de poder portar a terme els nostres projectes vitals. Cal desterrar l’angoixa a no trobar feina, a perdre-la o a veure reduïts i trepitjats els nostres drets. Ens hi va el nostre dret a l’emancipació i la nostra salut.
Per tot això exigim:
- Polítiques actives d’ocupació que posin al centre la lluita contra l’atur juvenil: cal dignificar el SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya) i dotar-lo de més recursos. Replantegem els programes per enfocar-los cap a feines de llarga durada.
- Gravamen sobre els contractes temporals: augment del 25% del salari respecte al conveni col·lectiu, recàrrec del 10% extra a les empreses en el pagament a la Seguretat Social i augment de la indemnització en cas d’extinció de contracte.
- Derogació de les reformes laborals: posem fi a les empreses multiserveis i a la limitació de la ultraactivitat dels convenis col·lectius. Augmentem la indemnització per acomiadament improcedent.
No podem seguir normalitzant l’atur estructural existent entre els i les joves, no podem seguir assumint com a normal la contractació temporal per a feines que no ho haurien de ser, no podem continuar la senda de la precarietat i de la manca de drets laborals. Per això, des de l’Eina, l’Espai Jove de la Intersindical, organitzem la resposta a la precarietat mitjançant la lluita sindical, als centres de treballs i arreu del territori. Alcem-nos per la República dels drets socials!
