Coneixíem (i celebràvem) en aquest sentit el posicionament dels membres francesos d’Europa Ecologia els Verds (EELV), els quals acaben d'aprovar una moció en què donen suport a la independència de Catalunya si és que així ho decideixen els catalans. Aquesta moció accepta la creació d’una “Catalunya independent i republicana en la Unió Europea, si aquesta és la voluntat de la majoria dels catalans”.
Tot plegat ens remet a un document titulat “Amnistia, aturada de la persecució i dret d’autodeterminació a Catalunya” que es va aprovar en el marc de la celebració del 49è consell federal del partit, celebrat el cap de setmana passat. De fet, la moció no pot començar d'una manera més contundent i clara. Cito textualment:
“Les catalans sont une minorité nationel qui se bat depusi le milieu du XIXè siècle au moins pour la reconnaissance de son identité et dde son autonomie au sein de l'Espagne / Els catalans són una minoria nacional que lluita des de mitjan segle XIX almenys pel reconeixement de la seva identitat i la seva autonomia envers Espanya”.
Al bloc inicial de la moció n'hi segueix un que es titula: “Dérive autoritarie de l'État espagnol”. No cal traducció, oi? En tot cas, resulta remarcable com s'enllaça la reivindicació catalana, pacífica i, per tant, legítima amb allò que la moció considera els “valors i principis comuns del moviment ecologista i del moviment independentista”. I aquests valors són, entre d'altres, la defensa de les vies democràtiques (de nou, la no violència com a bandera) i la negociació, aquí directament vinculada a l'acord entre les parts per organitzar un referèndum vinculant.
Pluralisme, respecte per les minories, dret dels pobles a decidir el seu futur i governança democràtica en el context d'una Europa federal, social, ecològica i democràtica... No només són valors i principis compartits, són també font d’inspiració per a l’independentisme.
L’acció dels polítics francesos ha trobat la rèplica en el posicionament de partits com ara ICV o Equo, als quals la moció no ha agradat gens ni mica. De fet, com explicava Nicolas Berjoan, un dels impulsors del text, en una entrevista publicada a VilaWeb, han sabut d'aquesta discrepància a través de pressions internes, mitjançant el Partit Verd Europeu.
El debat sobre la qüestió és ben viu i compromet no només els protagonistes principals d’això que n’hi diem “el relat”, sinó que també posa en evidència contradiccions en el si dels mateixos partits polítics, de tot color i ideologia, atès que parlem de qüestions tan fonamentals, quan no directament drets universals, com la llibertat d'expressió i el dret a l'autodeterminació dels pobles. Receptes per a l'ahir o solucions de futur. Ecologisme a prova del procés.
