Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Proposta de govern, 2021
Jordi Rich, afiliat de Constituents per la Ruptura (CXR) Jordi Rich, afiliat de Constituents per la Ruptura (CXR)

Som en temps difícils en els que la ciutadania ha anat acumulant una gran desconfiança, no en les institucions, no crec que hi hagi gaire gent que no cregui que hi ha d’haver un parlament, uns diputats, un governs, uns ajuntaments, uns alcaldes, etc. La gent desconfia, de les actuacions absolutament arbitràries, esbiaixades i prevaricadores dels seus representants. Tant dels que ha escollit amb els sistemes electorals vigents com d’aquells càrrecs que han escollit els propis representants.

Hi ha una manca absoluta de credibilitat dels qui ens governen, per més que aquests hagin estat escollits de manera democràtica. Allò que acaben fent els escollits democràticament no té res a veure ni amb el que ells mateixos varen prometre durant la campanya ni amb el sentiment i anhels de la majoria de la ciutadania. Estem en un atzucac que te molt difícil solució. I tal i com estan les coses, cada cop sembla més difícil que sigui la ciutadania la que, de manera directa i decidida, pugui canviar les coses.

Per tant aquesta és una crida, i a la vegada una proposta, als càrrecs electes de les darreres eleccions del 14F per a que facin propostes que ens permetin acostar les persones que ostenten càrrecs polítics, especialment aquells que han estat elegits directament per la ciutadania, al conjunt de la societat. Al cap i a la fí, si res no canviem, no ens mourem d’allà on som per més voltes que li donem. Sols un canvi en la bona direcció pot obrar canvis en la percepció de la ciutadania i en augmentar la confiança dels polítics i governants.

Per altra banda, no cal fer res que no s’hagi inventat i que no s’apliqui en algun dels països del món amb un nivell de satisfacció absolut per a la ciutadania dels països on s’apliquen aquests principis.

Aquests dies s’està parlant molt intensament de la nova formació de govern, de qui serà el/la nou/va president/a del parlament, etc i, com era d’esperar, les propostes i mecanismes que hi ha sobre la taula i que sembla s’estan negociant, no aporten absolutament res de nou i, per tant, el resultat final serà exactament el mateix que ha estat fins ara. És a dir d’immobilisme polític, l’estancament econòmic i l’augment de la desconfiança en el sistema polític en general i en el sistema de govern en particular.

D’entrada, i des de una òptica específicament democràtica i participativa, sembla un contrasentit molt gran que una formació política, que en millor dels cassos l’han votada el 23,04% dels votants (PSC com a força més votada) sigui la que ha de liderar la Generalitat i imposar els seus criteris i les seves decisions en totes o la majoria de les conselleries. El mateix podríem dir de la segona (ERC amb el 21,3% dels vots) o tercera força més votades (Junts amb el 20,04% dels vots emesos). Queda clar que cap d’elles està suficientment legitimada per la ciutadania com per imposar, sigui totalment amb un govern mono color o parcialment amb un govern de coalició, la seva voluntat i prioritats al conjunt de la ciutadania.

I aquí rau el primer repte i, a la vegada, la primera proposta per sortir del atzucac en el que ens trobem i tractar de que el govern resultants sigui, realment, el govern de la majoria que els catalans i catalanes han votat. Un govern de consens, que no és un govern de coalició, en el que no hi ha cap força que es pugui imposar a les altres. Un govern, format per les principals forces polítiques, en una proporció semblant als resultats electorals obtinguts, on els acords es prenguin per consens i no per imposició d’alguna de les forces minoritàries que han obtingut la presidència de la Generalitat per acords de mecànica i repartiment del poder. Un govern en el que no hi poden haver-hi vetos d’un partit envers un altre. No es tracta de fer un govern en que les conselleries estiguin repartides segons quotes electorals i que cada conselleria sigui ama i senyora de la seva àrea de poder i els altres membres del govern no s’atreveixin a contradir, tot i estar-hi manifestament en contra pels acords arribats per formar govern. Es tracta de que les decisions es prenguin per consens entre els membres de govern (que vol dir per consens entre els partits. Que vol dir per consens dels representants de aproximadament el 80% o 90% de la ciutadania que ha anat a votar). Que la decisió sigui realment presa perquè els membres del govern pensen, seriosament, que és la millor pel conjunt de la ciutadania. Solament que hi hagi una sola oposició a qualsevol de les decisions, per part d’un/a conseller/a, aquella decisió no es pren. Hi ha d’haver-hi unanimitat o, en el seu cas, abstencions, però mai opinions clara i obertament en contra.

Ja sé que la majoria pensareu que això és impossible, que ni els polítics estan preparats per acceptar una metodologia com aquesta ni la ciutadania està preparada per acceptar-ne les conseqüències i que tot plegat serà una olla de grills de la que no ens en sortirem.

Doncs solament heu de fer una ullada a països que tenim ben a prop, com Suïssa, i que malgrat no ser un bon exemple en molts camps i aspectes socials (model econòmic, xenofòbia i altres) crec que és un model de democràcia que molts països haurien de mirar i estudiar be.

A Suïssa, no hi ha un president que exerceixi les responsabilitats de cap de govern en el sentit que li donem la majoria dels països que hem escollit, sigui directament en els sistemes presidencialistes, o indirectament en els països parlamentaris. El president de Suïssa no té un caràcter executiu. És el que representa al país en actes protocol·laris i el que signa els acords i lleis d’acord al que ha aprovat al consell de ministres, que és qui realment mana. El president solament signa. I el ministre corresponent és l’encarregat de que el seu departament porti a terme els acords del govern. Acords presos per consens. A Suïssa hi ha solament set ministres (val a dir que Suïssa és un país altament descentralitzat en forma de federació on cada cantó disposa de la seva autonomia administrativa, política, fiscal i judicial. Per sobre solament tenen la constitució de la federació i per tant no precisen d’una estructura federal massa important).

A Suissa els acords es prenen per consens, que vol dir que cap dels set ministres s’hi ha oposat. Si hi ha un de sol que s’hi oposi, allò passa a una comissió de treball que estudia el cas i fa una nova proposta al consell de ministres per a que ho torni a considerar. SI finalment la proposta no s’aprova en aquesta segona ocasió, l’assumpte passa, automàticament, a referèndum amb caràcter vinculant. És finalment la ciutadania la que pren aquells acords que el governs i els seus assessors no han estat capaços de prendre de manera consensuada.

I aquesta és la segona proposta, que hauria d’anar directament lligada a la primera, que aquelles decisions que el govern de consens no es veiés capaç de prendre, ho pogués fer la ciutadania. No en un referèndum vinculant com a Suïssa, que això ho tenim explícitament prohibit, sinó en una consulta no vinculant, amb el ben entès que, allò que la ciutadania ha decidit, el ple del govern acabarà adoptant per majoria. És el mateix que es va fer amb el referèndum del Brexit a UK. El que va votar la ciutadania no era vinculant, perquè la sobirania rau en el parlament de Westminster, i per tant va ser en seu parlamentaria que, escoltant i valorant la voluntat de la majoria del poble del Regne Unit amb solament el 51,9% dels vots emesos a favor del Brexit, el parlament va decidir abandonar la Unió Europea. Allò que havia manifestat la ciutadania, encara que fos per un estret marge, va ser respectat pels diputats parlamentaris, demostrant, un cop més, que no en va es diu que la democràcia moderna va ser inventada a Anglaterra.

Tenim moltes coses a aprendre, de Suïssa, de UK i de molts altres països. Tenim moltes coses a millorar, però si no fem canvis importants en la manera d’escollir als nostres representants i de prendre decisions, no canviarem res.

Segueix-nos a http://t.me/Constituents

Valora
Rànquings
  1. De què parlem quan parlem de moviment independentista
  2. Una raó d'Estat per una Catalunya independent: les claus i els actors que van gestionar la treva d'ETA a Catalunya
  3. "Tothom s’hi ha arromangat, però això no ha de tapar la irresponsabilitat en la gestió per part dels responsables polítics"
  4. "A Súmate hi som per les nostres mares, que tot i venir de lluny, ens han ensenyat a estimar Catalunya..."
  5. Pedro Sánchez visita Amer (el poble natal de Carles Puigdemont)
  6. La ressuada temptació de la jaqueta reversible
  7. Condemnat a 1 any i mig de presó el primer detingut als talls de la Meridiana
  8. Encara no som conscients del Clam de Llibertat arreu: #400talls #MeridianaResiseix… 1255 dies @E_Gallinat (Eixample)...
  9. Independència. Ruptura i República
  10. Història de l’esquerra independentista: la història a mig fer
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid