El passat 27 de febrer, el poble saharaui celebrava el 45è aniversari de la proclamació de la República Àrab Sahrauí Democràtica. Un fet que constata "la causa saharaui existeix", segons relata Abidim Buchraya en un reportage publicat avui a CatalunyaPress. En un reportatge signat per Joan Carles Meneses.
En la peça periodistica, recorda que "la Cort Internacional de Justícia de les Nacions Unides va establir per unanimitat el 1975 que el Sàhara Occidental, quan va ser colonitzat per Espanya, no era un territori sense poble. En aquest sentit, ni el Marroc ni Mauritània tenen drets de sobirania i la seva administració, en tot cas, correspon al poble que l'ha habitat sempre: la comunitat saharaui. L'ONU també es va comprometre a realitzar un referèndum el mateix any".
Ara bé, en el reportatge es puntualitza que, "el 1975, el Marroc va organitzar la Marxa Verda amb la intenció d'envair el Sàhara Occidental ocupat per Espanya. Ho van aconseguir, i es va acabar signant L'Acord de el Tripartit a Madrid entre Espanya, el Marroc i Mauritània, per repartir-se el terreny que, segons les Nacions Unides i la pròpia història, mai va ser seu. El 1976 Espanya va abandonar definitivament el Sàhara i va informar a l'ONU sobre la fi de la seva presència al territori"
Buchraya denuncia que, el procés de descolonització "no es porta a terme, malauradament, per raons tècniques, sinó perquè hi ha una obstrucció per part del Marroc a aquest pla de pau, portem molts anys amb els cascos blaus sobre el terreny", alerta Buchraya.
En l'article, Abidim Buchraya també denunia les violacions de drets humans per part de l'exèrcit marroquí a les zones ocupades del Sàhara Occidental apareixen constantment a la premsa. El 20 de febrer mitjans locals reportaven una brutal pallissa per part de tres marroquins a un jove saharaui de 20 anys, Baixar Gdan, a l'Aaiún ocupat . El motiu, segons els periodistes locals, va ser el racisme i l'odi cap als saharauis.
El representant saharaui a Catalunya assenyala una altra clau que explica l'interès del Marroc per la zona: "Estem patint l'espoli dels recursos naturals de país". El Sàhara Occidental és un territori dessitjat per tenir jaciments de petroli i gas, a més de mines de circoni i grans bancs de peixos per la pesca. També posseeix ingents quantitats de sorra que serveixen per fabricar, entre d'altres productes, el ciment.
