Després de molts anys de legislació per la igualtat, de clam per ella, i després de molts i concorreguts 8 de març, la crua realitat és que, a les dones d'aquest país, la bretxa salarial que han patit durant la seva etapa laboral es duplica quan es jubilen, a l'hora de cobrar la seva pensió.
La mesura immediata que ha de retallar de manera important aquesta bretxa en pensions és igualar-la a les dels homes, seguint les recomanacions de la Carta Social Europea: pensió mínima del 60% del salari mitjà. La majoria de les pensions de les dones jubilades, vídues, i de les que no tenen pensió pròpia, es troba per sota o fregant el llindar de la pobresa. La pujada de l’1’8% en les pensions no contributives és irrisòria i en molts casos les dones que es van divorciar fa anys avui són pensionistes sense drets. Per tant, es perd una altra oportunitat de retallar la desigualtat home/dona en matèria de pensions.
Les injustes recomanacions aprovades recentment pel fosc Pacte de Toledo i el Congrés, AGREUGEN la bretxa de gènere actual. En 20 de les 21 recomanacions aprovades, s'obliden de les dones i en la núm. 17 s’enrecorden, però només per encasellar-les com a cuidadores i recomanar «buscar la igualtat efectiva entre homes i dones» sense proporcionar cap solució.
La gran bretxa que existeix en els salaris entre homes i dones contínua en les pensions. Les dones arriben a cobrar prop del 35% menys que els homes; així ho ha reconegut la Seguretat Social.
Denunciem també de manera contundent la recomanació núm. 16 que dóna el tret de sortida a la privatització del Sistema Públic de Pensions amb el suport de l'Estat i dels seus Pressupostos Generals.
Aquest plans privats de pensions que recomanen, als quals anomenen eufemísticament “sistemes complementaris”, a més de llevar cotitzacions del Sistema Públic per portar-les al sistema financer privat amb la col·laboració dels agents socials (patronal i sindicats majoritaris), generaran en el futur dos tipus de pensions:
• Unes pensions suficients públiques/privades per a una minoria amb sous alts.
• Unes pensions públiques merament assistencials i insuficients per a la gran majoria, sobretot per a les dones. Les Recomanacions del Pacte de Toledo no recullen les reivindicacions per les quals els moviments de pensionistes portem anys lluitant.
Les 21 recomanacions caminen cap a una tercera reforma de les pensions, mentre la nostra taula reivindicativa continua intacta. Destaquem algunes de les nostres reivindicacions:
- Garantir per llei la revaloració de les pensions d'acord amb l'IPC real i anual.
- Eliminar la bretxa de gènere en les pensions. - Pensió mínima igual a salari mínim que ha de ser el 60% del salari mitjà, com estableix la Carta Social Europea. - Derogar les reformes de pensions de 2011 i de 2013.
- Derogar les reformes laborals de 2010 i 2012.
- Fer una Auditoria dels comptes de la Seguretat Social per determinar la magnitud del saqueig fet i procedir a la seva compensació a la Tresoreria General de la Seguretat Social.
- Eliminar els coeficients reductors en les jubilacions anticipades. Demanem el 100% de la pensió amb un mínim de 40 anys cotitzats i 60 anys d'edat.
- Suprimir els beneficis fiscals a plans privats de pensions, d'empresa i EPSV.
Per tot això, i abans que el dia 8 de març tornem a sentir crits d'igualtat entre homes i dones en boca de les persones que ens governen, les i els pensionistes cridem avui 1 de març en tot el país i més fort que mai:
NO Al PACTE DE TOLEDO, GENERADOR DE RETALLADES DES DE LA SEVA EXISTÈNCIA!
NO A LES SEVES RECOMANACIONS, QUE AGREUGEN LA BRETXA EXISTENT ENTRE HOMES I DONES!
PENSIONS PÚBLIQUES DIGNES I SUFICIENTS!
IGUALTAT EFECTIVA ENTRE HOMES I DONES EN SALARIS I PENSIONS!
