El 20 de gener de 1927 començà el judici a París dels independentistes catalans detinguts a Prats de Molló. El 15 de novembre de 1926 els conjurats d'Estat Català detinguts arran dels Fets de Prats de Molló arribaren al Palais de Justice de París des de Perpinyà, on havien estat empresonats (el 15 de novembre va començar un empresonament de 2 mesos a la presó de La Santé).
Del poc més d'un centenar de detinguts, al judici que s'obrí el 20 de gener de 1927 només se'n van jutjar 18, d'entre els quals destacava el seu cap, Francesc Macià, qui es féu responsable de tot i n'exculpà la resta.
Defensats per Henri Torrès, el procés tingúe un gran ressò mediàtic, raó per la qual Macià es guanyà la simpatia de l'opinió pública francesa i el suport de personalitats com Paul Valéry o la comtessa de Noailles.
Finalment se'ls condemnà a dos mesos de presó per tinença il·lícita d'armes, una multa i l'expulsió de França; com que ja havien complert la pena de presó en preventiva foren alliberats i expulsats a Bèlgica. Un d'aquests exiliats (Francesc Català i Serra) va acabar morint el 28 de juny del 1927 a Brussel·les.
