Unes 600 persones es van concentrar a a Prats de Molló (Vallespir) a les ordres de Francesc Macià per confluir a Olot (Garrotxa), coincidint amb una vaga general convocada per CNT a Barcelona i altres indrets del Principat; però la gendarmeria, alertarda per un confident, va avortar l'acció.
Per tal de fixar sota quines coordenades polítiques es feia l’expedició, extraiem alguns paràgrafs de la Declaració d’lndependència que s’havia de repartir tan bon punt s’hagués traspassat la ratlla de l’Estat: "Declara Catalunya Independent, i tenint en compte que cada vegada que la voluntat de la majoria del poble català ha pogut expressar-se lliurement, s’ha manifestat de manera evident a favor de la República Catalana, i tenint en compte que aquest dret fonamental i etern de Catalunya a governar-se ella mateixa ha estat avui usurpat per la força del govern espanyol, opressor de la Pàtria Catalana...".
Tot i que l'acció militar no va reixir, l'empresonament de 129 persones a París i l’ulterior procés foren una extraordinària caixa de ressonància que donà a conèixer el cas català davant l’opinió mundial. En les seves declaracions davant del tribunal, Macià diu: "Som ciutadans d’un poble que ha estat lliure ¡ que ho vol tornar a ésser".
Per saber-ne més:
Carner-Ribalta, Josep (1987), El Complot de Prats de Molló. Barcelona: Rafael Dalmau, Col·lecció: Episodis de la història, 266 pàg.
Faura i Homedes, Ricard (1991), El Complot de Prats de Molló, Barcelona: El Llamp. Col·lecció: La Rella, 142 pàg.
Francesc Macià: l’independentisme conspiratiu, [El Talp. Publicat originalment a Lluita (IPC), (març 1984).
