D'entre les moltes conseqüències que es derivaran de la decisió de la justícia belga de rebutjar l'extradició del conseller Lluís Puig a Espanya, per considerar que el Tribunal Suprem no és competent per emetre l'euroordre, més enllà de la seva lògica satisfacció per la llibertat confirmada, n'hi ha tres que són especialment rellevants: la primera afecta el suplicatori que ha d'aprovar el Parlament Europeu per aixecar la immunitat del president Puigdemont, de Toni Comín i de Clara Ponsatí atesa la seva condició d'eurodiputats; la segona té a veure amb el reforç legal per a tots els exiliats, ja que l'ona expansiva de la decisió del tribunal belga sobre Lluís Puig va més enllà de l'exconseller de Cultura; finalment, i en tercer lloc, si el Tribunal Suprem no era competent per cursar l'extradició de Lluís Puig, era competent per jutjar els membres del Govern empresonats, la presidenta Forcadell i els líders socials Jordi Cuixart i Jordi Sànchez?
La justícia belga, igual que ha succeït en altres ocasions amb altres corts europees, propina una nova plantofada a la justícia espanyola, una cosa que ja no és una novetat. Els magistrats Manuel Marchena i Pablo Llarena han tornat a confondre el que fan i desfan al seu antull a la plaça de la Villa de París amb l'escrupolosa anàlisi jurídica que es fa en altres places europees. Perquè, si no, com s'entendria que tot el que es fa a Madrid sigui permanentment esmenat fora de les fronteres espanyoles? Des del principi hem assenyalat que la causa general contra l'independentisme i que té el seu vèrtex en el Govern cessat per Rajoy i la resta de líders independentistes no era res més que una causa general construïda amb peus de fang.
La decisió de la justícia belga amb el conseller Puig i la desautorització en tota la regla del Suprem obre una via nova respecte al suplicatori de Puigdemont, Comín i Ponsatí que ha cursat el Suprem al Parlament Europeu i sobre el qual s'hauria de pronunciar el ple de la Cambra en una data que es creï potser cap a final d'any. Perquè si el Suprem no és competent per a Puig, tampoc no ho és per als altres tres eurodiputats que estan en condicions judicials aparentment similars. I, si és així, com estudiarà el Parlament Europeu un suplicatori demanat per un tribunal que no és competent?
És cert que, en aquest cas, la decisió és bàsicament política ja que serà en mans dels 751 eurodiputats que, a més, la majoria de les vegades, acostuma a votar respectant, com en altres parlaments, les posicions adoptades pels seus grups parlamentaris. Però sembla difícil que la posició avantatjosa en la qual creien estar fins fa unes quantes hores els eurodiputats espanyols del PSOE, PP i Ciutadans sigui exactament igual. Més aviat es pot pensar en un canvi d'orientació i d'estratègia imposada per la lògica dels fets que impulsaran els mateixos grups parlamentaris al Parlament Europeu encara que hi hagi resistència per part dels seus col·legues espanyols.
Una última reflexió: mentre a Espanya es vulneren els drets dels presos, com hem vist recentment amb el tercer grau i, sobretot, amb el 100.2, entrant inopinadament el Tribunal Suprem en decisions que són dels jutges de vigilància penitenciària i de les juntes de règim penitenciari de les presons, la justícia europea és garantia de justícia. Ara ja podem preveure què acabarà passant quan tota la causa del Suprem arribi a Europa. Serà tard, molt tard, per a tants anys injustos de presó. Però és una finestra d'esperança.
