Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Guanyem Girona proposa canviar el nom del carrer Marquès Caldes de Montbui pel de Neus Català

· En un article Lluc Salellas repassa l’origen lligat al franquisme del nom del carrer i proposa substituir-lo pel de la supervivent dels camps de concentració nazis

· Salellas defineix aquest possible canvi com “una lliçó de memòria històrica”

26/08/2020 Política

El cap de l’oposició i portaveu de Guanyem Girona a l’Ajuntament, Lluc Salellas, ha publicat un article on fa un repàs sobre l’origen del nom del carrer Marquès Caldes de Montbui, situat al barri de Pla de Palau-Sant Pau. Al text, Salellas recorda que antigament el carrer s’anomenava Avenida del Generalísimo Franco i que pertanyia a l’antic municipi independent de Palau-sacosta. L’annexió de Palau-sacosta a Girona l’any 1963 va comportar la duplicitat al nomenclàtor gironí de l’avinguda dedicada al dictador, que a Girona antigament es situava a l’actual Rambla de la Llibertat. Així, les autoritats franquistes de la ciutat van decidir introduir l’any 1965 el nom de Marquès Caldes de Montbui als carrers de Girona.

A l’article Salellas repassa la relació de la família Sanllehy, beneficiaris del títol nobiliari, amb el règim franquista. Tal i com apunta el cap de l’oposició, un dels fills de la primera marquesa de Caldes de Montbui va formar part del primer Ajuntament de Barcelona feixista després de la victòria de les tropes franquistes a la Guerra Civil, l’any 1939.

Salellas destaca també la manca de relació del marquesat de Caldes de Montbui amb la ciutat de Girona. Per aquests motius Guanyem Girona obre la porta a que es substitueixi el nom d’un carrer dedicat a un marquesat, una cosa “anacrònica i contrària als valors republicans de Girona” pel de la supervivent dels camps de concentració nazis Neus Català, morta ara fa poc més d’un any.

El cap de l’oposició defineix aquest possible canvi com “una lliçó de memòria històrica” i recorda que el ple municipal va fer una declaració institucional amb el suport de tots els partits polítics on s’acordava que es dediqués un lloc públic a Neus Català en representació a totes les dones republicanes perseguides.

Valora
Rànquings
  1. De la Ciutadella a Via Laietana: els símbols del poder no cauen sols
  2. Mataró homenatjarà Joan Peiró en el 84è aniversari del seu afusellament pel franquisme
  3. La XXXIX Pujada al Port de Salau reivindicarà el Pirineu com a espai d'unió entre Catalunya i Occitània
  4. PSC, PP i Vox veten la compareixença de Pablo Hasél a la comissió del Parlament sobre el sistema penitenciari
  5. Creix la pressió perquè dimiteixi el delegat del govern espanyol a les Illes
  6. La CACGi denuncia la investigació del seu portaveu pels fets de la protesta d'Empúries
  7. Poble Lliure recupera un cartell del MDT de 1986 i el vincula a la crisi migratòria de Sabta
  8. Via Laietana 43 torna a omplir-se per exigir la sortida de la Policia espanyola
  9. Mor Josep Vilarasau i Salat
  10. USTEC denuncia que el Govern va ocultar les incidències de PISA mentre promocionava l'informe de l'OCDE
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid