Nou Barris ha estat, juntament amb Horta-Guinardó, el districte més afectat per la pandèmia de Covid-19. Cinc barris del districte figuren entre els més afectats i només dos han tingut un nivell d’afectacions inferior a la mitjana de la ciutat. Un cop més s’ha constatat que la salut té més a veure amb el codi postal que amb el codi genètic. Que les rendes baixes, les condicions laborals i d’habitatge i la insuficiència dels serveis públics afecten negativament la salut.
Les malalties i les morts són només una part del drama que s'ha mostrat durant el confinament. Les escoles han estat tancades. Ha aflorat la nova i la vella pobresa. Hem assistit a molts problemes d’habitatge (assetjament, espais inadequats per al confinament…). Les residències de gent gran han deixat veure totes les seves carències. Una situació que ens ha tornat a mostrar que el vell lema reivindicatiu “No és pobresa, es injustícia” és més vigent que mai.
Com també s’ha fet evident que la principal força d’aquest barri és la solidaritat entre veïnes i veïns expressada de moltes formes, des del suport individual al treball de les xarxes solidàries que han intentat arribar allà on els serveis públics eren insuficients. Un treball molt difícil en un moment on molts centres d’atenció sanitària i social estaven tancats o treballaven a mig gas.
Ara és hora d'actuar per revertir la situació. Necessitem que tots els centres públics obrin urgentment i treballin a ple rendiment. No podem acceptar que amb l’excusa de l’estiu els CAP tinguin un horari limitat quan la pandèmia no està superada i ha quedat molta gent sense una atenció sanitària suficient. Necessitem un pla clar d’obertura d’escoles que tingui en compte la situació social i familiar de nens i nenes i que requereix una atenció compensatòria del temps perdut. Necessitem uns serveis socials que garanteixin una bona atenció a tothom i recursos per cobrir les velles i noves carències. Necessitem que es prenguin mesures per fer front al problema de l’habitatge.
Ha tornat al malson de la crisi. Amb molt de patiment. I per això tornem a exigir que les administracions elaborin amb urgència un pla de xoc contra tots els impactes de la pandèmia a Nou Barris. No demanem cap privilegi, no som els únics que patim aquesta situació. Però tenim el dret d’exigir que la injustícia no es perpetuï.
