Vostès ho troben normal?

Han seguit vostès el capítol aquest de l’assetjament a la diputada Laura Borràs l’altre dia a Madrid? Un grup –centenars– de policies i guàrdies civils es manifestaven dimarts a les portes del Congrés convocats pel sindicat Jusapol quan, tot d’una, uns quants van desbordar el cordó de seguretat per dirigir-se cap on era Borràs i dir-li de tot. I això davant la passivitat dels agents de la policia que estaven de servei al Congrés. Un estirabot, podrien pensar vostès. O una exageració. No m’ho sembla. Perquè uns quants policies, després de dir-li a Borràs “Vine aquí si t’hi atreveixes”, van anar cap al taxi on acabava d’entrar i, tot picant al capó del cotxe i als vidres, li van adreçar paraules tan amables com “puta catalana”, “filla de puta” i d’altres de tant o més originals. Vostès ho troben normal? Jo no. Ni jo (i probablement ni vostè), ni ERC, ni JxCat, ni Bildu, ni el BNG, ni Más País ni Compromís, que ahir van fer un comunicat conjunt queixant-se’n i demanant a la mesa del Congrés espanyol que prengui mesures per l’afer. I jo em pregunto: i no sortirà ningú del govern a dir res? Li ha semblat normal al PSOE aquesta actitud? I a Podemos, que si no fos govern probablement haurien signat l’escrit? No hi ha res normal en aquest afer. Començant, és clar, per l’actitud de la policia –o, més ben dit, d’alguns policies–. Troben normal que un agent digui “puta catalana” (l’insult és puta?, o catalana també?) i “filla de puta” a una diputada? L’hi haurien dit a un altre diputat? Què passaria si li diguessin el mateix al diputat Sánchez? O encara més: s’imaginen que fos a la inversa, que algú els hagués dit el mateix als policies? O és que ser policia et dona dret a dir el que vulguis? Gaudeixen d’immunitat? O només quan els diputats són uns i no uns altres? Què passaria si uns quants mossos s’haguessin manifestat a Barcelona i li haguessin dit el mateix a una diputada unionista del Congrés? Podria ser que en aquest cas algú hagués obert diligències? La feina de la policia no és fer-te sentir segur, i no indefensa i desemparada, com es devien sentir Borràs i la cap de premsa que l’acompanyava? No veig que sigui cap anècdota, tot plegat, com ens voldran fer creure.