La disminució global dels drets i llibertats que s’està produint a nivell planetari respon a causes econòmiques perfectament identificables, començant pel fet que la generació pública de moneda en molts estats ha estat privatitzada i sotmesa a una devolució amb interès. Si per emetre públicament 100 unitats monetàries s’han de tornar, posem-ne 110, llavors cal saber que el deute difícilment es podrà saldar i que s’anirà incrementant cada cop més, atenent el caràcter acumulatiu dels interessos.
Un altre motiu de l’empobriment d’un país és el fet que la investigació científica i tecnològica tendeix a disminuir el treball administratiu assalariat. Ordinadors, màquines i robots substitueixen el treball de les persones, cada cop menys gent fa la feina de tots emprant més hores, i la resta de persones romanen a l’atur. Disminueixen, per tant, les rendes del treball.
L’evasió de divises cap a paradisos fiscals fa que els estats disminueixin també els seus ingressos en concepte d’impostos. Això incrementa l’endeutament dels estats, la qual cosa amenaça amb provocar la privatització dels serveis públics: pensions, sanitat, educació, etc., i la possible retallada de les rendes de les pensions i jubilacions.
Si disminueixen les rendes del treball i les rendes de les pensions, això genera una disminució del consum. Els empresaris veuen com els seus productes i serveis tenen menys sortida, i per tant es redueixen els seus beneficis. Al seu torn, han de retallar despeses, per exemple reduint la seva plantilla o els salaris dels seus treballadors.
La gran banca destina un 98% de mitjana de les seves inversions a productes de major rendibilitat com ara especulació de divises, petroli i derivats, tràfic d’armes, aliments i medicaments que poden fer mal, etc. Ho fa pressionada per una clientela que, en bona part, li exigeix una més gran rendibilitat en els seus capitals. Només el 2% d’aquests diners es destina a inversions en el comerç de proximitat, que es veu així poc recolzat.
L’ex-empleat bancari Jorge Aniceto Molinari ens recorda sovint que Lenin ja va vaticinar que el poder es desplaçaria cap als grans conglomerats empresarials, i que els marges de guany en tots els negocis anirien disminuint.
A aquests fenòmens econòmics s’hi sumen els problemes de tipus ecològic, de contaminació i pol·lució, d’agressions contra els ecosistemes com ara incendis i urbanitzacions d’espais naturals, una pagesia industrial que afecta la salut de persones, animals i vegetals, fabricació de productes amb obsolescència programada o difícilment reciclables i una manca de tractament de les deixalles. Les conseqüències ecològiques negatives d’una part important de l’activitat econòmica humana queden poc reflectides explícitament en els balanços comptables de les empreses, però afecten la salut de la Humanitat i de la Natura.
A conseqüència de tots aquests processos, hi ha diferents iniciatives que proposen solucions anant a l’arrel de cadascun d’aquests problemes per a fer una economia viable, dins d’un planeta que pugui perdurar ecològicament més enllà de les actuals generacions. Algunes propostes es poden aplicar directament a nivell individual o col·lectiu al marge de la participació dels governants. Altres han de ser aplicades per aquests i els pobles han de preservar mínimament els seus drets per a vetllar que es duguin a terme, perquè com deien els vells llibertaris: «El poder corromp i el poder absolut corromp absolutament».
Brauli Tamarit Tamarit.
Membre del Centre d’Estudis Joan Bardina i de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.
Diumenge, 15 de març del 2020.
