La crisi del coronavirus provoca unes conseqüències econòmiques i en el món del treball que variaran en funció de com s'estengui els propers dies, potser derivant en casos d'aïllament limitat o general. Per fer-hi front, tant els governs espanyol com català preparen plans i ja han començat a aprovar mesures per minimitzar-ne els efectes, comptant en exclusiva amb els agents socials de sempre, patronals i grans sindicats. La concertació social, però, ja ha demostrat que només serveix per perdre drets a cada embat i la representació empresarial ha deixat clar que vol aprofitar aquesta ocasió per arrencar noves concessions en forma de facilitats per a l'acomiadament i reduccions d'impostos. No tenim cap esperança que aquest cop els grans sindicats i les institucions defensin els drets socials i laborals en qüestió i que evitin que, d'una manera o altra, els i les de sempre n'acabin pagant de nou els plats trencats.
Des de la Intersindical-CSC denunciem que els treballadores i les treballadores ja portem massa crisis carregades a les nostres espatlles, sense haver-nos recuperat encara de l'anterior i assumint-ne sempre la pitjor part amb la connivència dels actors socials majoritaris, i reclamem que, per fi, es capgiri el guió. N'estem fartes d'aplaudir anuncis de milionaris beneficis empresarials i salaris sobredimensionats de grans propietaris i de fer la vista grossa davant de nombrosos casos de frau fiscal, el darrer dels quals del rei emèrit per un valor que podria assolir els 100 milions a Suïssa. Per això, apostem per un paquet de mesures que pivotin sobre la filosofia que aquesta crisi la paguin els rics i que respongui a dos principis.
Podeu llegir les mesures aquí
