Un conjunt d'entitats socials han presentat aquest dimarts al Col·legi de Periodistes la Crida a un Pacte per a l'Habitatge 2020-2030, amb la presència de representants de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), ECOM, Comissió Obrera Nacional de Catalunya, Taula d’Entitats del Tercer Sector de Catalunya, Fundació ARRELS, Fundació APIP-ACAM, EntrePobles, Observatori DESC, Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i Unió General de Treballadors de Catalunya (UGT).
La Crida a un Pacte per a l’Habitatge vol ser un instrument perquè la societat civil, sindicats, entitats, col·lectius, grups polítics i institucions s’emplacin a assumir el Dret a l’Habitatge, de manera que l'habitatge deixi de ser considerat una mercaderia i es comenci a valorar la necessitat de la construcció d’un sector públic, tal i com ho hem fet amb l’educació i la sanitat.
La complexitat del conjunt de factors que incideixen sobre els preus de venda i del lloguer de l’habitatge ens donen una percepció molt diferent del que hauria de ser una política de regulació del mercat de l’habitatge, que per la seva complexitat s’hauria d’articular amb un conjunt de mesures complexes, un paquet de lleis i implicar les diferents administracions, locals, autonòmiques i de l’Estat.
Per posar en marxa tota aquesta complexitat de mesures i considerant que el problema de l’habitatge és competència de diferents administracions, calen compromisos institucionals, unitat entre els partits polítics i acords de ciutat, de govern i d’Estat que donin sostenibilitat al finançament econòmic extraordinari i a la continuïtat dels programes estratègics que vagin més enllà d’un simple mandat municipal.
Les entotats social han insistit que cal implementar un conjunt de mesures com la creació d’un sector públic protegit, un sector de cohabitatge i un sector de lloguer assequible que en conjunt regulin el lliure mercat privat, tal i com ara existeix en altres sectors econòmics com l’ensenyament i la sanitat.
També han remarcat que ens trobem en un context extraordinari de crisi de l’habitatge, on els municipis reben la màxima pressió però no disposen de les eines ni dels pressupostos necessaris. És per això que cal posar el focus en la necessitat de dedicar més recursos a l’habitatge des dels pressupostos generals de l’Estat i de reclamar les eines legislatives i reguladores de qui té les competències.
