El dia 25 de febrer del 2020, a les 10:00 del matí, es celebra el judici pel conflicte col·lectiu presentat per la CGT al TSJC contra les universitats catalanes i el Govern de la Generalitat per l’incompliment de l’Estatut del Personal Investigador en Formació (EPIF). Tant el Síndic de Greuges, en una actuació d’ofici iniciada el maig, com Inspecció de Treball (arran d’una denúncia també de CGT), han exposat plantejaments similars als nostres a les mateixes universitats. Tot i això, aquestes s’han negat a aplicar l’actual marc legal.
Per tal de donar suport als nostres representants en el tribunal, des del Col·lectiu de Doctorandes en Lluita i la Confederació General del Treball convoquem, com no podia ser d’una altra manera, una concentració a les 9:00 del matí el 25 de febrer a les portes del TSJC.
Des de fa mesos el col·lectiu Doctorandes en Lluita i la CGT hem emplaçat reiteradament a les diferents universitats catalanes a l’aplicació del Reial Decret 103/2019 sobre l’Estatut del Personal Investigador en Formació (EPIF) vigent des del 16 de març del 2019. Fruit de diverses mobilitzacions i lluites dels i les investigadores predoctorals i del conjunt del personal docent i investigador organitzades per Doctorandes en Lluita i la CGT s’ha aconseguit que progressivament les diferents universitats hagin aplicat els increments salarials que estableix el Reial Decret. En canvi, totes les universitats públiques s’han mantingut fermes en no aplicar la pròrroga d’un quart any als contractes predoctorals (recollits en la forma de Personal Investigador en Formació, PIF), tal com indica la normativa. Aquest fet aboca a centenars d’investigadors/es predoctorals cada any a acabar la seva recerca cobrant l’atur, fet que suposa un frau a llei. Això no només és il·legal sinó també immoral. Únicament la Universitat Autònoma de Barcelona, arrel d’un acord signat amb CGT el passat 4 de juny en el marc de la negociació de la resolució d’una vaga, està complint aquest aspecte de la normativa.
Aquesta situació, que ha persistit després de nombroses mobilitzacions per part de Doctorandes en Lluita i la CGT, així com diversos requeriments, tant de les persones afectades com d’alguns comitès d’empresa, va motivar que la CGT presentés el dijous 21 de novembre un conflicte col·lectiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). En el conflicte col·lectiu es denunciaven les universitats i el Govern de la Generalitat per la seva inaplicació de la pròrroga de quart any de contracte, ja sigui en la contractació per part de les universitats, com en el finançament de la mateixa contractació, que el govern desenvolupa en el seu programa d’ajuts a contractes FI (de formació d’investigadors).
Per sorpresa nostra, un dia més tard, el 22 de novembre, el conjunt de les universitats públiques catalanes van denunciar a la part sindical del conveni col·lectiu, és a dir, als representants dels treballadors, per la interpretació de l’aplicació de l’EPIF. Una demanda vergonyosa amb l’única intenció de dotar-se de raonaments jurídics per no haver d’aplicar una llei, l’EPIF, que millora de forma mínima les precàries condicions laborals dels investigadors/es predoctorals.
La interposició del conflicte col·lectiu arriba després d’una denúncia interposada també per CGT davant d’Inspecció de Treball contra les universitats que no apliquen l’EPIF. En el marc de les diligències iniciades en motiu d’aquesta denúncia, la mateixa Inspecció de Treball ha comunicat a les parts que les universitats estan obligades al compliment del Reial Decret 103/2019 i, en especial, de la pròrroga d’un quart any dels contractes d’investigadores i investigadors predoctorals que encara estan desenvolupant les seves tesis doctorals. Ha informat també de la previsió d’importants sancions en el cas d’incompliment d’aquest aspecte.
Les universitats i el Govern són perfectament conscients de l’obligació de la pròrroga del quart any dels contractes. Així mateix, són plenament coneixedores que el seu incompliment deixa treballant sense contractes a centenars d’investigadors a Catalunya, investigadors que es troben en la fase més rellevant de la seva carrera i, generalment, duent a terme recerca d’alt impacte científic i social. Considerem que els endarreriments en aplicar la normativa responen a una voluntat d’escatimar recursos econòmics, encara que sigui a cost de malmetre la qualitat de vida, ja de per si precària, dels joves investigadors. Uns recursos econòmics que el Govern, amb Pere Aragonès al capdavant, es nega a aportar per contribuir a resoldre el problema. Per aquesta raó, aquesta demanda no és més que una altra passa en la lluita que des del Col·lectiu de Doctorandes en Lluita i la CGT duem endavant per la dignificació de les condicions de treball a les universitats públiques.
