Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
La doctrina Junqueras
27/12/2019 Hemeroteca
La sentència dictada ahir pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea en relació amb la immunitat d’Oriol Junqueras com a eurodiputat és una brutal garrotada jurídica al Tribunal Suprem i al sistema judicial espanyol. Les conseqüències directes són aplicables evidentment, sobre el president d’ERC, que hauria de ser posat en llibertat, amb l’anul·lació d’una sentència dictada sobre la base de la vulneració del dret fonamental de representació política d’un eurodiputat. En segon lloc hi ha les derivades que pugui tenir en el cas del president Puigdemont i Toni Comín, que també podran accedir a l’escó del Parlament Europeu gràcies a aquest procediment impulsat per l’advocat de Junqueras, Andreu van den Eynde. Però la sentència es pot qualificar d’històrica i va molt més enllà perquè genera jurisprudència general i permetrà evitar que cap altre estat membre de la UE pugui vulnerar drets fonamentals d’eurodiputats com ha fet l’Estat espanyol. És el que ja podem anomenar a partir d’ara la doctrina Junqueras sobre el respecte a la immunitat dels eurodiputats. El Tribunal de Luxemburg deixa absolutament clar que un ciutadà adquireix la condició de membre del Parlament Europeu des del moment de la proclamació dels resultats de les eleccions. I gaudeix, des d’aquest moment, de la immunitat pertinent que impedeix aplicar-li cap procediment judicial sense el previ permís de l’eurocambra. Per tant, el Suprem va sentenciar Junqueras obviant que existia la immunitat. Que a sobre, en ple revés històric, la justícia espanyola hagi fet coincidir la sentència d’inhabilitació del president Torra per una simple pancarta de reivindicació dels drets fonamentals és absolutament patètic. Finalment, la sentència del TJUE tindrà també impacte polític. El govern espanyol va emetre ahir un ambigu comunicat i haurà de definir-se clarament a favor de fer efectiva la regressió de la repressió judicial. Per exemple mitjançant l’advocacia de l’Estat. Luxemburg és una oportunitat i una pista d’aterratge perquè el PSOE admeti l’error que ha suposat la judicialització del conflicte polític. En cas contrari, ERC ja ha deixat clar que la investidura difícilment tirarà endavant. Pedro Sánchez tria.
Valora
Rànquings
  1. La campanya per convertir Via Laietana 43 en un espai de memòria compleix cinc anys de mobilitzacions
  2. Neix 'Ràfec', una nova revista d'història social i cultural des de la perspectiva materialista
  3. Josep Termes rebutja identificar nacionalisme i burgesia en una entrevista a Canigó de 1975
  4. Sis mesos després, el cas de les Festes de Tardor torna al carrer: nova concentració per exigir responsabilitats polítiques
  5. 13 anys sense en Toni Lecha
  6. «El número de clients que té “la Caixa” a Catalunya és minso en relació al de l’estat espanyol»
  7. Cinquanta anys després de la mort de mossèn Armengou, Reeixida, l’Ajuntament de Berga, el Casal Panxo i l’ANC homenatjaran la seva figura
  8. Vic acull la cinquena presentació de "La revolució pendent" amb una exposició sobre la memòria combativa i la confrontació
  9. Testimoni llegit per Ignasi Doñate i Sanglas davant l’edifici de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona
  10. Poble Lliure i La Forja rebutgen un front d'esquerres amb ERC, els Comuns i la CUP i aposten per reforçar l'independentisme rupturista
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid