Apunta que han patit les retallades conseqüència, de la crisi, com tots els serveis públics, amb les anomenades polítiques d’austeritat promogudes pels governs.
Per això indica que la crisi ha comportat:
-L’augment del preu de la matrícula, fins a convertir-la en la més cara de l’estat*.
-La reducció del finançament públic per a docència i recerca.
-La reducció dels seus pressupostos nominals a nivells del 2006
Aquesta crisi de finançament s’ha traduït pel sindicat en
-Reducció de les plantilles de professorat i personal de servei, en la majoria dels casos amortitzant les jubilacions.
-Envelliment de la plantilla de professorat i personal de servei.
-Contractació de professorat precari per cobrir la docència. Professorat que cobra 12€ per hora de feina
-Envelliment de les infraestructures i dels equipaments
Depenent de la universitat, actualment el professorat precari ja representa entre el 45% i el 60% de les plantilles, i en molts casos desenvolupa tasques estructurals, de gestió i imparteix assignatures obligatòries. Simultàniament, l’edat mitjana de professorat permanent de les universitats catalanes se situa en els 55 anys. La situació de les universitats catalanes és doncs crítica.
La Intersindical-CSC reivindica que la solució d’aquests problemes passa per la constitució de la República Catalana i la definició d’un model universitari propi, públic i de qualitat i per un nou marc de relacions laborals que garanteixin unes condicions laborals dignes del personal d’administració i serveis i del professorat.
La Generalitat de Catalunya destina actualment 700M€ anuals al finançament del sistema universitari català en el seu conjunt, tot i reconèixer que el funcionament normal del sistema requereix 1000 milions anuals. La Intersindical-CSC reivindica:
-L’increment del finançament fins a l’objectiu de 1000 milions d’euros en el mínim temps possible i com a màxim en 3 anys.
-La reducció dels preus de matrícula a quantitats comparables als de la resta de l’estat.
-La cobertura immediata de totes les noves jubilacions, i la recuperació progressiva dels llocs de treball estables amortitzats durant la crisi.
-La regularització del professorat precari que realitza tasques estructurals.
En aquesta línia, considera que les universitats necessiten un pressupost suficient per desenvolupar la tasca de docència i recerca que correspon a un país desenvolupat com Catalunya. La transició cap a la societat del coneixement requereix universitats i centres de recerca que cobreixin la doble funció de formar professionals competents i de transferir tecnologia a les empreses per crear riquesa. Sostenir i donar suport al sistema universitari públic català és simplement apostar pel futur de Catalunya.
