L’11 de Setembre és, de de fa una dècada, l'esdeveniment que marca l1inici i l’agenda del nou curs polític. També és el moment per fer balanç, assenyalar les fortaleses i les debilitats, del moviment independentista, així com els seus avanços i retrocessos durant el curs que deixem enrere. Per això, com cada any, POBLE LLIURE fem arribar tes nostres anàlisis i proposte al conjunt d’organitzacions, i persones que componen el poble català organitzat.
En primer lloc, cal posar de manifest que, després d’anys d'avanç imparable, fins arribar al punt culminant del Referèndum de l'1-O de 2017 i totes les mobilitzacions en defensa de la República Catalana i a favor de l'alliberament dels presos i preses polítiques que van sacsejar el 2.018, malgrat l'inici d'un cicle de desorientació estratègica, fragmentació de la unitat políticosocial i desacceleració interessada del moviment d'alliberament nacional, constatem que el curs polític 2018-2019 no ha suposat un avenç significatiu de la lluita independentista:
- No s'ha generat cap marc unitari de direcció estratègica del conjunt de forces polítiques i socials. que componen el moviment Independentista, fet que ha comportat el sosteniment de la confusió estratègica i amb aquesta, la reclusió dels partits en una deriva de confrontació electoralista, en part alimentada pel cicle electoral del proppassat curs polític.
- No s’ha reforçat el moviment popular independentista, malgrat el judici contra ets presos i preses polítiques, sinó que més aviat s'han desviat els esforços al camp de la lluita institucional, arraconant i debilitant la mobilització popular, així com el paper de les estructures de mobilització de masses (especialment dels CDR), produint-se un distanciament entre el poble organitzat i els partits que gestionen l'autonomia.
- No s'ha aconseguit restaurar el marc autonòmic previ al 155, demostrant-se com a falsa la dicotomia que s'havia establert entre "govern efectiu” i la unitat entre les institucions catalanes i el moviment popular per reprendre una dinàmica de confrontació amb l'Estat. En canvi, ens trobem amb un govern de la Generalitat més feble i temorós de la repressió de l'Estat, incapaç de prendre el control de les institucions estratègiques que poden gestionar-se des del marc autonòmic i encara menys per fer passos ferms d'avançar cap la República Catalana, malgrat la retòrica simbòlica dels darrers mesos.
- No s'ha consolidat o directament s'ha desatès la constitució d'una institucionalitat republicana pròpia i de contrapoder, tal com el Consell per la República o l'Assemblea de Representant, Electes. Això és conseqüència de la manca d'ambició i de rumb dels partits polítics independentistes, així com de la deriva tàctica que ha tendit més aviat a la distensió de la lluita i a la concentració d'esforços en la restauració autonòmica, malgrat que, com s'ha dit, tampoc s'hi hagi reeixit.
- No s'han sabut aprofitar les majories independentistes, ni des del govern autonòmic ni des dels partits polítics, per produir nous avanços, en defensa de la llengua catalana ni s'han reforçat els vincles amb la resta de territoris dels Països Catalans, essent tant la llengua com la construcció nacional, dues dimensions inseparables de la lluita independentista que han quedat pràcticament oblidades per part del moviment articulat fonamentalment al Principat de Catalunya.
En segon lloc, malgrat l'estancament estratègic i la desacceleració de la lluita independentista, cal constatar alguns avanços propis o retrocessos de les forces del règim que, consegüentment, apuntalen novament l'estratègia independentista.
- El cicle electora del proppassat curs polític ha demostrat una vegada més, malgrat
que de manera fragmentària i sense un rumb estratègic clar, la força de l'independentisme, a les urnes, produint-se nous avenços en representació institucional.
- L’espanyolisme ha tocat novament sostre en clau electoral, produint-se un retrocés significatiu del PP i Ciudadanos, alhora que el feixisme de VOX ha obtingut un suport ínfim entre la societat catalana.
- El sindicalisme nacional i de classe, liderat per la lntersindical-CSC ha sostingut un augment progressiu de la seva representació i incidència als centres de treball catalans, obtenint magnífics resultats a les eleccions de l'administració pública (Generalitat, educació, etc.), reforçant-se així una eina indispensable per a la construcció republicana.
El Consell per la República, malgrat les dificultats i la manca de decisió de les forces polítiques independentistes. ha fet passos tímids però decidits en la seva articulació com a contra poder republicà a l'exili i connectat amb el territori. L'èxit de la mobilització del proppassat 2 de juliol a Estrasburg és una mostra del potencial d'aquest espai.
El Consell Assessor per a l'Impuls d'un Fòrum Cívic i Social pel Debat Constituent, s'ha començat a desplegar i ha anat assentant les bases necessàries per a l'impuls d1un Debat Constituent Tanmateix, el moment polític no ha possibilitat accelerar-ne la implantació, trobant-nos encara lluny d'endegar un veritable Procés Constituent de la República Catalana.
Els nivells de consciència l d'organització dels moviments independentistes dels diferents territoris dels Països Catalans, tot i que no podem constatar-ne avenços significatius, si que podem assenyalar-ne un rumb progressiu, de ben segur que reforçat pel moviment popular independentista del Principat de Catalunya. Això s'evidencia tant en les múltiple, mobilitzacions de solidaritat tant a la Catalunya Nord com als territoris sota ocupació espanyola, així com en els resultats del darrer cicle electoral a l'estat espanyol, en què si bé les forces sobiranistes no han assolit avenços importants, s'han sabut contenir les forces del règim més anticatalanes, mantenint-les fora dels governs.
Així doncs, tot i les limitacions i les vacil·lacions dels diferents agents que componen el moviment independentista, cal considerar que el grau de consciència i el potencial de mobilització de la societat catalana no ha retrocedit, sinó que les condicions subjectives romanen favorables per a avançar cap a la Ruptura Democràtica per la Independència. La percepció del poble català sobre el règim monàrquic espanyol com un estat autoritari contraposat als anhels democràtics i de justícia social, són actualment hegemònics al Principat de Catalunya i creixents a la resta de territoris dels Països Catalans. Per això, des de POBLE LLIURE fem una crida a les forces independentistes, sobiranistes i progressistes, així com al conjunt del poble català organitzat a prendre una nova embranzida cap l’alliberament nacional Països Catalans i, més concretament, a l’articulació d'una estratègia capaç d'organitzar la consecució de la República catalana Independent:
- CONSTRUÏM un marc unitari de direcció estratègica del conjunt de forces polítiques i socials que componen el moviment independentista.
- ENFORTIM les estructures de mobilització de masses, establint un marc de relacions entre partits l entitats no subordinat, en què cada agent pugui desenvolupar un paper decisiu pel conjunt del moviment.
- AVANCEM decididament en la consolidació d'una institucionalitat republicana pròpia, enfortint i articulant el Consell per la República, així com impulsant l'Assemblea de Representants Electes per la República Catalana.
- SUMEM tots els esforços, necessaris per tal de fer possible un Debat Constituent, participatiu i popular, que posi les bases constitucionals per a un veritable Procés Constituent de la República Catalana, com a nou embat democràtic unitari i com a resposta a les sentències contra els presos i preses polítiques.
- ARTICULEM el moviment popular independentista al conjunt dels Països Catalans i restituïm la defensa de la llengua catalana com un pilar fonamental de l'estratègia independentista i de construcció nacional.
Ni un pas enrere cap a la República Catalana!
La nostra sentència: Independència!
