Només un sí és que sí

Cap sentència rescabalarà la víctima del que cinc salvatges li van fer aquella nit dels San Fermín del 2016. Però des d’ahir barbaritats com la que va fer La Manada a Pamplona amb una jove que tot just acabava de complir la majoria d’edat tenen menys impunitat. Perquè de la sentència que va dictar ahir el Tribunal Suprem el més important no és que incrementi la pena de 9 anys de presó a 15 –que també!–. Sinó que definitivament es determini com a violació el que va passar en aquell portal de la capital navarresa. Cinc fatxendes que tenen acorralada una noia aterrida –que no pot ni dir paraula– i que acaba sotmetent-se a l’agressió d’unes bèsties corpulentes. Això és una violació com una casa de pagès. No calia que ho digués el Suprem, ho sabia tothom. En cap cas es pot parlar de consentiment. Encara ahir vam haver de sentir l’advocat de La Manada defensant que només un no és que no. És clar que una víctima indefensa pot acabar sent agredida sense que pugui resistir-se ni rebutjar la relació sexual. Perquè, com va explicar ahir l’advocada de la víctima de La Manada, no es pot demanar a les dones resistències heroiques gairebé suïcides davant els agressors. Per això, en ple segle XXI ha de quedar molt clar que només un sí és que sí. I això inclou abans de la relació i durant la relació. Una dona ha de poder dir que no en qualsevol moment i ser respectada. I en aquell moment deixa de ser un sí. Per moltes indecències que sostingui la senyora Álvarez de Todelo en els actes electorals. I els homes que no ho comprenguin hauran de pagar la pena de violació. Perquè és el que és. El veredicte d’ahir és una bona notícia. Malauradament, encara queda la impunitat reservada als impresentables jutges de Navarra. Perquè van negar que l’agressió de La Manada fos una violació, perquè els van deixar en llibertat, fet que va posar en perill les dones –no vull fer equiparacions sobre presons provisionals perquè hi ha comparacions que ofenen– i sobretot pel magistrat que va afirmar vergonyosament que havia vist satisfacció en la cara de la víctima. A aquests no els passarà res i continuaran exercint la seva (in)justícia de masclisme malaltís.