Un cop coneguts els resultats de les eleccions municipals i al Parlament Europeu, des de Poble Lliure valorem que:
1. El poble català ha experimental (de manera especialment intensa al Principat) un procés gradual de politització i de maduració i reflexió en les seves decisions electorals, fruit sens dubte de l'escenari polític de qüestionament del Règim, obert per l'independentisme i el moviment republicà. Això es reflecteix en la capacitat de modular el vot en funció del tipus de convocatòria, cercant en cada cas l'opció que es consideri més útil en funció de la pròpia ideologia, el projecte polític concret i la praxi quotidiana de cada partit. Així, i llevat de determinades franges de població, l'anomenat "vot captiu" tendeix a desaparéixer i perd sentit parlar dels votants d'una determinada opció com un tot quasiimmutable.
2. Un dels efectes d'aquesta "emancipació" han estat el resultat de les eleccions europees, que han significat una victòria incontestable dels postulats amb un discurs més rupturista en l'àmbit independentista i republicà, manifestats en els suport obtinguts per la llista del president Puigdemont i també en el fet que, per exemple, a Barcelona. aquest vot hagi estat combinat àmpliament amb un vot de suport a Barcelona en Comú a les eleccions municipals. En l'àmbit dels defensors de l'establishmenl s'ha produït un reforçament dels sectors aparentment menys agressius ( PSC) davant dels postulats obertament feixistes i catalanòfobs de PP i Ciudadanos.
3. El buit que l'independentisme d'esquerres i de ruptura ha deixat en les eleccions europees l'ha omplert, principalment, la candidatura Puigdemont-Comin-Ponsati i l'encapçalada per Oriol Junqueras, a les quals cal felicitar pels vots obtinguis i emplaçar-les a ser motors d'una estratégia unitària i rupturista de construcció de la República Catalana. Cal valorar molt positivament que el conjunt de l'independentisme hagi superat el 50% dels vots al Principat i cal destacar també que el vot independentista en el seu conjunt ha estat per primera vegada significatiu a les Illes.
4. Un aspecte fonamental en tots els comicis ha estat la reculada de l'esquerra equidistant. Això ha estat aixl a causa, sobretot, de la seva negativa a assumir posicions clares de ruptura en el conflicte democràtic entre el poble català i l'Estat transfranquista i la magnitud de la desfeta ha estat sorprenent. Allà on aquestes opcions han manifestat més sintonia o proximitat amb el moviment popular republicà, aquestes opcions han mantingut posicions o fins i tot han avançat (el cas Barcelona amb Jaume Asens i les denúncies de 1'10 o el cas de Terrassa amb la recomposició d'aquest espai polític encapçalat ara per Jordi Ballar!). Malauradament, aquesta derrota de l'entramat ICV-Comuns-Podemos ha suposat en primer lloc un revifament del PSOE, i només en segon lloc un avenç d'ERC. Per contra, l'independentisme d'esquerres no ha estat capaç, novament, de desplegar un projecte polític que permetés aglutinar nous sectors populars. Com a conseqüència de tot plegat, s'ha configurat un escenari perillós a nivell municipal, on el PSOE del 155 i la corrupció podria recuperar o conservar alcaldies estratègiques, tot ressituant-se al centre del mapa polític.
5. ERC té també la responsabilitat de gestionar els bons resultats obtinguts en ciutats grans i mitjanes, en les quals serà necessari, d'u na banda, desplegar veritables polítiques transformadores que sumin nous suports populars al projecte republicà i. d'altra banda, foragitar el bloc del 155 de tantes institucions com sigui possible. És significatiu i cal destacar també l'avenç de les posicions de l'independentisme a l'entorn de l'àrea metropolitana de Barcelona i de Tarragona, certificant la fi del mite de la Catalunya dual. En aquest sentit doncs, cal avortar el blanqueig polític del PSOE que s'ha practicat els darrers mesos, ja que s'ha demostrat que, més enllà de la transfusió de quadres, això només serveix per insuflar oxigen a una base social que semblava que finalment s'havia anat divorciant d'aquest partit del Régim.
6. Cal assumir sense excuses el fet que la CUP, en aquest darrer cicle electoral, ha fet un pas enrere important com a projecte polític aglutinador d'un espai popular de ruptura. S'han comès errors importants en la lectura del context, tant a nivell nacional, respecte del procés d'independència, com a nivell de grans ciutats. Alguns d'ells han estat, per exemple, la incapacitat d'interpel·lar altres sectors polítics o socials amplis o l'assumpció de contradiccions que permetessin avançar i defensar polítiques reals, materials de transformació, més enllà de discursos cara a determinades galeries, entre d'altres. Això ha dut a uns resultats dolents, que tan sols s'han vist matisats per la bona feina feia en determinats municipis petits i mitjans que s'ha vist llargament reco m pensada: Berga, Ripollet, Girona o Celrà són, doncs, algunes dignes excepcions.
7. Existeix, malgrat tot, un potencial objectiu i unes condicions subjectives favorables a la vertebració d'una alternativa d'unitat popular àmplia i amb capacitats reals de prendre el poder polític. Això, però, va quedar més demostrat a les eleccions municipals anteriors que no pas en aquestes. Les eleccions municipals són un escenari òptim per a l'exercici d'aliances àmplies, per a la proximitat i la interacció directa entre bases i quadres polítics de les organitzacions, fet que pot generar les condicions per a la vertebració de projectes arrelats i amb capacitat d'incidència política nacional. Tanmateix, les diverses consideracions prèvies han malbaratat en gran mesura aquesta possibilitat, el qual no ens eximeix de seguir treballant per a l"eixamplament i construcció d'un espai polítíc que pugui interpel· lar al poble treballador català, fent confluir les aspiracions de ruptura republícana i de progrés social, al voltant de les quals hi ha centenars de milers de catalans i catalanes organitzades i mobilitzades.
A tall de conclusions, doncs, des de Poble Lliure entenem que en les properes setmanes i mesos caldrà treballar per:
a) Definir i desplegar una estratègia republicana de ruptura unitària, que aplegui, impliqui i coordini el màxim de forces polítiques i el conjunt del teixit social compromès amb la República Catalana.
b) Mantenir el màxim d'institucions catalanes lluny de l'abast de la màfia i del bloc del 155, i desplegar des d'aquestes pol itiques socialment transformadores que sumin el màxim de sectors populars al projecte republicà.
c) Articular políticament l'espai d'unitat popular amb un projecte renovat, desacomplexadament d'esquerres, republicà i independentista, amb una praxi realment transformadora i amb vocació de governar i esdevenir hegemònic. Un projecte que canalitzi la bona feina feta en molts municipis per la CUP i altres candidatures, que assumeixi un paper cabdal dins el conjunt del moviment republicà, i que es fonamenti en una veritable pràctica de masses.
Secretariat Nacional de Poble Lliure
3 de juny de 2019
Països Catalans
