‘Caretes' forma part de RAS, treball que pertany al doble disc i novel·la gràfica 'Bifocal' que anirà veient la llum aquest 2019. De moment hem pogut gaudir de ‘Fum’, primer senzill també en format vídeo clip, i que encetava aquest ‘tot’ de deu cançons que comença a transitar l’element aire, protagonista del nou àlbum de VerdCel.
En l’enregistrament de la cançó ‘Caretes’ ha col·laborat el cantautor d’Arenys de Mar, de veu portentosa, Dídac Rocher, qui recita en un dels moments climàcics de la peça els següents versos: “I ara que despunta la llibertat, que es reclama república, independència, justícia social, s'afanyen a retallar drets socials, laborals, llibertats, no ens deixen cantar, manifestar-nos, ni parlar.
Amnèsia del que va ser, cap consciència, escampat el virus, franquisme crònic esdevé”.
Aquesta és una cançó que parla del passat del que no ens fem càrrec ni en volem fer memòria, amb ferides obertes. El de l’alçament, la dictadura franquista, i les seqüeles que ha deixat totes les violències patides per les víctimes i familiars. Alerta alhora de l’avançament del feixisme i d’un sistema pervers que no encara el problema. Més aïna l’amaga sota la catifa i la cosa continua empitjorant.
El vídeo comença amb l’escrit següent: “Imatges gravades pel colombià Carles Jurado en els anys cinquanta durant la dictadura franquista espanyola”.
Laura Vaughan, realitzadora i muntadora del vídeo, ens explica com va encarar el projecte i que ha anat sentint en el seu procés de creació:
“Realitzar aquest vídeo va ser un procés doblement apassionant. D'una banda, trobar el material gravat pel meu, ja difunt, avi i poder donar-li vida a ulls públics a través d'aquest treball, em va emocionar moltíssim.
Al mateix temps, crec que la forma documental “verge” de la mirada d'algú forà que trobava en la càmera una afició, permet donar-li una capa a les imatges de realitat que enforteix musica i lletra.
Com a llatinoamericana sento identificació en moltes de les lluites per defensar les llibertats i els drets fonamentals, la diversitat de cultures, etc. I parlar d'això a través de l'art de VerdCel, les imatges del meu avi, i un treball des del meu país, va generar una fusió molt interessant i personalment molt satisfactòria”.
El nou projecte de VerdCel comprèn un doble disc, vint cançons, i l’edició d’una novel·la gràfica que expandeix l’abast de la música i les lletres. El llançament és doble; el primer disc ‘Ras’ ha vist la llum a l'abril de 2019 (estrena 13 abril al Harlem Barcelona), i el segon disc amb el llibre al setembre de 2019, moment on es reunirà tot el treball.
Amb ‘Ras’ Alfons Olmo enceta una nova manera de fer, és un disc de grans canvis, un punt d’inflexió. En la composició de les cançons, la producció musical i el concepte de disc.
VerdCel és un projecte de cançó ric, sòlid i autèntic. Realitza treballs i presentacions molt especials - teatre, videoprojeccions, dansa, etc. Compta amb divuit anys als escenaris, onze discos publicats, cinc llibres-poemaris i còmics, i variats films (curts, documentals, vídeo-art, clips).
Ha rebut diversos reconeixements musicals per discos, pel seu directe enèrgic i cuidat i el disseny, a més dels Premis Ovidi Montllor per dos dels seus treballs en diferents categories.
Claredat, arrel, avantguarda i originalitat en són les claus:
*.- Més despullat que mai, VerdCel ha bastit amb ‘Ras’ una veu única dins el llenguatge modern de la Cançó. Influències contemporànies i sonoritats nostrades que, amb lletres de collita pròpia, plenes de sensibilitat i sentit crític, connecten ací i ara amb la societat actual i l’oient.
*.- Espai i quietud musical per unes paraules condensades que exploren els racons de l’aire, lletres que s’endinsen en el món de les idees, del canvi de pensament.
*.- Més sintètic que mai s’apropia dels timbres i els ritmes subtils de la terra des d’una òptica contemporània, per enlairar versos íntims de l’ànima, per aflorar sentiments col·lectius sobre els temps que vivim.
