El dia 1.3.1983 va entrar en vigor l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat i per aquest motiu la Diada de les Balears se celebra aquesta data. Però hi ha un altre motiu més poderós i engrescador per a tots els balears per commemorar-la.
Durant quasi tot el segle XVIII, i sota les dominacions anglesa i francesa, Menorca havia gaudit de llibertat de comerç, religiosa, de pensament ... i de les seves institucions polítiques d'autogovern, que a la
resta dels Països Catalans havien estat abolides pels successius Decretos de Nueva Planta, però que foren respectades per anglesos i francesos.
El 1802 Napoleó imposà al tractat d'Amiens que la monarquia anglesa cedís Menorca a l'espanyola, i el Regne Unit va acceptar perquè mentrestant havia ocupat l'illa de Malta, que disposa d'un port natural quasi tan bo com el de Maó. I Gibraltar, des de 1704.
Aquella incorporació a la sobirania espanyola va resultar catastròfica per a l'illa, que va veure abolides les llibertats esmentades: es va imposar la Duana, la Inquisició, augmentà la pressió fiscal, el català quedà restringit a l'àmbit privat i es prohibí el seu ensenyament, etc.
Per tots aquests motius el poble de Menorca, un altre primer de març, però de 1810, s'alçà en defensa de les llibertats de les quals havia estat gaudint l'illa, el darrer territori dels Països Catalans que va conservar les seves institucions pròpies. Els menorquins es rebel·laren contra uns ocupants que parlaven diferent, pensaven diferent i que aviat mostraren les seves intencions d'espoliar-los.
Dos anys abans, el dos de maig de 1808 el poble de Madrid s'havia aixecat contra les tropes aliades franceses, una gent que parlava diferent, pensava diferent i tenia la intenció d'espoliar-los. De fet, emperò, els madrilenys varen desobeir el seu rei, perquè Carles IV havia autoritzat Napoleó a enviar un exèrcit per envair conjuntament Portugal.
Els esdeveniments de Madrid foren, doncs, simètrics als de Menorca 1810, però els seus protagonistes són considerats herois, mentre que als menorquins se'ls qualificà de sediciosos; a l'illa se li va imposar una multa tan brutal que varen estar 30 anys per pagar-la del tot. A més, Joan Mercadal, un simple contrabandista, va ser escollit com a boc expiatori, acusat d'incitar la rebel·lió, portat a Mallorca per evitar avalots a la seva illa, sotmès a una farsa de judici i afusellat davant la Porta de Santa Caterina de Palma.
Aquells revoltats no tenien armes, però nosaltres sí: les urnes, i les hem d'emprar amb seny i decisió; l'abstenció és una deserció.
Reclamam al Reino de España l'equitat fiscal i el respecte cultural que tan lluny estam de rebre: cada illenc té un dèficit fiscal de 1.300 € cada any, mentre que d'altres comunitats, especialment hostils a la nostra cultura catalana, tenen superàvits de 900 a 2.600 € per persona; això no és solidaritat, sinó un robatori. I pel que fa al respecte cultural, provau d'adreçar-vos en català a segons quins personatges!
Per tot això demanam a tots els conciutadans de la Catalanitat, i en especial als illencs de naixement o d'elecció, que venguin o se solidaritzin amb la nostra trobada a la Plaça de la Porta de Santa Caterina de Palma el divendres primer de març, a les 12 del migdia,
