Des de sempre, la CUP ha evidenciat que la planificació escolar a la nostra ciutat presenta mancances des de fa temps i hem donat suport a totes aquelles iniciatives on s’ha treballat per una millora en l’equitat escolar; no només entre escola concertada i pública sinó també entre les mateixes escoles públiques. Hem reiterat, diverses vegades, que l’administració pública ha de prendre accions per parar la contínua tendència a l’estigmatització de segons quins centres educatius que per circumstàncies d’ubicació en el barri, de la tipologia d’alumnat i d’entre d’altres factors pateixen un greuge i perden l’oportunitat de poder ensenyar allò que realment dóna qualitat a un centre: el Projecte Educatiu.
El mes de febrer del 2016, la CUP va abstenir-se al Ple de Pressupostos per arribar a obtenir una sèrie de compromisos per part del govern en matèria de Drets Socials i Educació. Un dels importants va ser l’increment de la partida pressupostària destinada a les beques menjador i la retirada dels dos anys d’empadronament per accedir-hi a partir del maig del mateix any. També, en l’àmbit específic de l’educació, es va acordar establir una partida pressupostària concreta per engegar, altre cop, un estudi sobre l’equitat i equilibri escolar a la ciutat de Reus.
Amb la insistència en el seguiment de l’acompliment de l’acord, el març del 2017, es va fer la presentació del que havia de ser «L’Estudi per a l’Equitat Escolar» a Reus amb els següents objectius: Fer una diagnosi de l’oferta educativa, realitzar una avaluació de les polítiques de la distribució equilibrada de l’alumnat, analitzar les lògiques en la tria de centre educatiu i elaborar propostes d’intervenció educativa.
En l’acord d’iniciar aquest estudi, la CUP també va exigir que el seguiment que se’n fes, no només s’havia de realitzar per part de les dues parts que van establir l’acord, CUP i Govern, sinó per part de les persones integrants del Consell Escolar Municipal (CEM), com espai de debat i de participació ciutadana en matèries educatives. Tot just fa uns mesos, es va reunir el CEM, i es van crear les noves comissions de treball per tal de fer el seguiment de les dades objectives de l’estudi i es reafirma la nostra hipòtesi: Reus pateix d’una alarmant segregació escolar.
Ara bé, encara ens mostrem molt crítiques pel que fa al posicionament de la regidoria i de la conselleria en front el tancament de línies. En el període dels dos cursos escolars anteriors hi hagut 3 tancaments de línies públiques sense cap modificació en la concertada. I ara a l’actualitat, les ràtios per aula estan a 25 nens i nenes a infantil i primària i 22 en centres d’alta complexitat. Des de la CUP, una de les solucions que sempre hem posat damunt de la taula, com alternativa al tancament de línies, ha estat la reducció de ràtios per tal de fer front a la segregació escolar. També és una proposta que inclou «l’Informe sobre l’escolaritat a Reus» que s’especifica en dues mesures: reducció de ràtio en escoles de risc d’estigmatització i evitar l’ampliació de ràtios en escoles concertades i escoles públiques d’alta demanda. A més de l’increment de beques menjador (proposta de la CUP en l’acord de pressupostos 2016) i altres beques per millorar l’accessibilitat a les extraescolars i al temps de lleure que lliga amb la mala gestió que la Generalitat ha fet amb el nou Decret de Menjadors.
El juliol passat el Conseller d’Educació, Josep Bargalló, en unes declaracions a un mitjà va dir que tampoc es renovaria el concert als centres que “no participin de les necessitats d’escolarització del territori” , per tant, hauríem de deduir que aquells centres concertats que no compleixin la seva funció pública com a tal i amb totes les conseqüències -com per exemple aquells que amplien les seves ràtios- no haurien de tenir dret a rebrer diners públics.
Conclusió, la transparència hauria de regnar en els nostres òrgans i, les comissions d’admissió de l’alumnat i les comissions de garanties haurien d’obrir-se a la claredat i a l’honestedat per tal de fotografiar la realitat de la ciutat de Reus i les desigualtats que pateixen molts centres de la ciutat en qüestions d’alumnat, tal com queda demostrat a l’estudi realitzat que avui hem entregat al conseller.
