Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Alcem-nos
17/01/2019 Blanca Serra
Blanca Serra Puig, membre de la CUP Barcelona i de l'ANC Blanca Serra Puig, membre de la CUP Barcelona i de l'ANC

És imminent... és imminent el judici de la Causa General contra el poble català i contra  el dret a exercir l’autodeterminació, contra tots els valors republicans, judici centrat en les persones de dirigents socials i polítics elegits tots ells i elles democràticament.

Es tracta d’un judici d’estat contra el dret d’autodeterminació, contra la democràcia i els drets civils, contra totes aquelles i aquells que la tardor de 2017 ens vàrem autoconvocar, autoorganitzar, autofinançar, autodefensar i autogestionar la pregunta famosa: «Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?»

Sabem quina ha estat la reacció histèrica i repressiva de l’estat a la resposta popular positiva a aquesta pregunta i dic de l’estat és a dir no d’un govern determinat sinó  de tot el conjunt corromput de les forces de l’estat espanyol, -el poder polític, judicial, econòmic, el poder dels media, la corona, el poder eclesiàstic, aquell sindicalisme que s’ajup i cobra... tot el poder protegit per la Constitució del 78 reforçada després del cop d’estat militar del 81.

Sabem que en el seu entestament a aixafar els anhels democràtics, l’estat espanyol ha obert la veda a un estat d’excepció permanent –concebut com l’aplicació del 155 directament  i indirecta, la persecució i encausament de dirigents  polítics, dirigents socials, alcaldes i alcaldesses, activistes socials i demòcrates de tota mena, dissidents en general del món de la cultura, de l’activisme social; estan combinant el model repressiu aplicat a Euskalherria (el conegut pla ZEN que preveia la infiltració, assassinats programats, il·legalitzacions i tancaments de partits i mitjans de comunicació fins i tot amb la introducció de la droga entre el jovent; l’estan combinant –dic- amb el model repressiu d’escamots paramilitars feixistes- i un nivell elevadíssim de corrupció aplicat al País Valencià. El model aplicat, de moment, a Catalunya inclou sobretot l’escapçament i inhabilitació política dels dirigents i activistes més variats i la repressió social i econòmica a base de confinaments i exilis forçats, persecució dels tribunals, multes enormes i l’entrada en l’acció repressiva del Tribunal de Cuentas,i el Consejo d’Estado.

Sabem que una de les seves màximes dedicacions és utilitzar tota la seva força ideològica i mediàtica a inculcar en la gent un procés de sensació d’impotència induïda: és a dir que tinguem la sensació que hi ha un  mur infranquejable, que no hi ha res a fer, que tota mobilització està destinada al fracàs, que és millor que tornem al corral autonomista, que és més segur que ens dediquem un cop més a regenerar i salvar l’Estat espanyol  ni que sigui en la seva versió menys dolenta... etc. etc.

           Quina ha de ser la nostra resposta davant de tot això?

Ho diem clarament en el crit de lluita que emmarca aquest acte: ALCEM-NOS, valorem, com cal, que hàgim obligat   Felip VIè, el rei que ens ha declarat la guerra, a refugiar-se a Madrid i a renunciar a venir a Catalunya; valorem, com cal, que hàgim obligat el govern espanyol a venir a fer el provocador consejo de ministros a Barcelona, rodejat de milers de piolins i enmig de la ira popular; valorem, com cal, que una Causa General  moguda per un afany de venjança, estigui posant en dubte davant del món la naturalesa democràtica de l’Estat espanyol; valorem, com cal, que la causa de la democràcia, i del dret d’autodeterminació i de la lluita per una república independent s’hagi fet un lloc en l’agenda internacional i entre els moviments socials que busquen justícia i lluiten contra la desigualtat a Europa i al món.

Enfront d’aquesta ofensiva de l’Estat, l’Esquerra Independentista vol adreçar-se a la nació sencera, els Països Catalans, per dir ALCEM-NOS i reivindicar i defensar l’esperit democràtic d’aquell Primer d’Octubre quan més de dos milions de persones vàrem exercir, sota la tutela de les institucions pròpies, el legítim dret d’autodeterminació que la constitució espanyola pretén negar als pobles sotmesos a la seva llei. I conscients de les nostres responsabilitats davant el poble, acceptem el compromís de lluitar sense treva enfront de la Causa General oberta des de la magistratura espanyola contra l’independentisme, i en definitiva, contra la democràcia, contra el dret d’autodeterminació.  No satisfeta encara amb aquesta deriva antidemocràtica, la maquinària repressora de l’Estat ha conculcat sistemàticament, des d’aleshores, drets bàsics en tots els àmbits de la vida social i política. Uns drets que no eren la graciosa concessió de cap règim, sinó el resultat de molts anys de llargues i dures lluites de les classes populars de tot l’Estat. Unes lluites que la constitució espanyola es va veure obligada a recollir i que els successius governs espanyols han ignorat cínicament a conveniència.

En aquest sentit, l’Esquerra Independentista proclama que la seva lluita per l’exercici de la democràcia no és un fet particular ni exclusiu: ben al contrari s’inscriu en el dret inalienable de tots els pobles de la Península al reconeixement de la capacitat de decidir el seu futur, que inclou necessàriament i fermament la defensa dels interessos de les classes populars de tot l’Estat sense exclusió. Amb menys motiu, doncs, la nostra lluita per l’exercici ple de la democràcia a tots els nivells de la vida social i política no podria posar en perill la unitat d’interessos de les classes populars catalanes enfront de la depredació econòmica, la corrupció de les elits, la degradació del medi ambient, la violència masclista i la discriminació sexista, el racisme institucional , i tots els senyals i les marques del patriarcat íntimament associat a les xacres del sistema capitalista. Perquè si no hi ha capgirament de l’ordre social, la independència no tindrà sang ni nervis, però si no hi ha independència, l’ordre social continuarà a les mateixes mans, teixirà les mateixes complicitats, imposarà els mateixos interessos contra les classes populars. L’esquerra Independentista es compromet a lluitar per una República que lligui indissolublement la independència de la nostra nació amb el capgirament d’un ordre social injust, desigual i corrupte. En aquest camí, cridem els pobles de l’Estat i les classes treballadores a fer caure el règim del 78, representant dels interessos de les oligarquies articulades al voltant d’una monarquia corrupta, autoritària i antipopular. És per això que cridem tothom a alçar-se. Alcem-nos! Fem d’aquests dies pròxims al judici polític contra el poble català un punt d’inflexió. Convertim les seves provocacions en el punt de partida d’un nou cicle de mobilitzacions pels drets nacionals, socials i polítics. Ajuntem-nos i alcem-nos barri a barri, poble a poble, en assemblees per la democràcia, per arraconar el feixisme de les nostres terres i les nostres vides, per exercir l’autoorganització popular i la autodeterminació política, per anar construint la república catalana independent. Com diuen els versos de la cançó de Miquel Pujadó recitats al míting del Poliorama

Com voleu vèncer un tafur

Que juga amb cartes marcades?

Com voleu travessar un mur

Atacant-lo a queixalades?

Com voleu triar el destí

Si us heu malvenut les vides?

Com voleu que creixi un pi

Que té les arrels podrides?

 

Si voleu vèncer un tafur,

Apreneu-ne les jugades,

Si voleu travessar un mur,

Porteu eines adequades.

Si voleu triar el destí,

Preneu les regnes del viure.

Si veieu podrit el pi,

Planteu una alzina lliure!

 

Visca la terra!

Alcem-nos! Les Corts 10-01-2019

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid