El proper dijous dia 8 de febrer està citada a declarar Maria Rovira, militant de la CUP i regidora a l’Ajuntament de Barcelona, sota l’acusació d’injúries greus als Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat. Concretament, segons el decret de fiscalia que dona inici a la causa judicial, el procés judicial s’obre com a conseqüència d’haver afirmat durant el Ple Extraordinari del Consell Municipal de Barcelona: “Tenim uns cossos de Seguretat de l’Estat que no han canviat res”, “No dubtem de la valentia i honestedat de moltes de les persones que són membres de les diferents anomenades Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i del seu compromís amb la vida i la justícia que tenen, malgrat que els Cossos com a tal, tenen una funció socialment repressiva i compromesa amb l’ordre vigent, un ordre vigent injust”, “La impunitat que impera a la Guàrdia Urbana de Barcelona, braç executor del racisme institucional als carrers” i “Es proposa reconèixer mèrits als Mossos d’Esquadra sense posar en dubte l’execució extrajudicial de set persones, i sembla que sense complexe, seguint la lògica de l’ull per l’ull i al final totes cegues, elevant la categoria d’herois als qui ostenten el monopoli de la violència”.
Aquest nou procés judicial no és un episodi aïllat sinó que es tracta d’una peça més en l’estratègia repressiva de criminalització d’aquelles persones que intenten posar llums a la impunitat policial. Cap d’aquestes manifestacions expressa quelcom que no sigui cert, malauradament, l’operatiu policial va acabar amb la vida de set persones que no van tenir accés a un judici just, privant-nos a la resta de la societat d’intentar entendre com joves dels nostres pobles havien acabat formant part del Daeix. Justificada o no l’actuació policial, el cert és que aquelles morts es van produir, no podem mirar a una altra banda, com si allò no s’hagués produït.
Tampoc podem negar quin és el model policial imperant a la Guàrdia Urbana de Barcelona, protagonista de fets com el desplegament d’antidisturbis al metro de Plaça Catalunya a cops de porra contra els manters o el muntatge policial entorn el cas 4F.
Aquesta persecució judicial, sota l’impuls de fiscalia, ve iniciada a instàncies de tres sindicats policials que pretenen constituir-se com a acusació particular, tractant d’impulsar una campanya de persecució, perquè el que no poden tolerar és que es denunciï els abusos de poder dels seus agents.
