És habitual que alguns mitjans i opinadors busquin maneres imaginatives per desqualificar l’adversari polític. A vegades es recorre a elements característics de la persona a la qual es vol denigrar o s’utilitza personatges històrics amb qui se li estableix alguna mena de paral·lelisme, per inversemblant que pugui ser.
N’hem vist de tots colors, però entre els diferents casos, sobresurt la manera amb què determinats diaris han caricaturitzat la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell. Se l’ha titllat d’arribista, egòlatra i altres desqualificatius, però per enquadrar-la en les vicissituds del moment històric actual, molts mitjans espanyolistes l’han batejat com la “Joana d’Arc” catalana.
Aquesta analogia amb l’heroïna nacional i santa de l’Església Catòlica ja va aparèixer el 2014 en un article de Voz Populi, on es pretenia ridiculitzar Forcadell a força d’assegurar que “els acòlits independentistes la segueixen com si fos la protagonista de la fàbula del Flautista d’Hamelin”.
Ara fa un any, l’ABC també la presentava com la “Juana de Harco” del sobiranisme, una dona “exaltada”, “agitadora del procés” i que, seguint les passes de la santa patrona de França i actual icona del Front Nacional, estava disposada a ser la “màrtir” de la causa catalana.
Aquesta última setmana, la caverna s’ha abonat de nou en la mítica figura per carregar contra ella, acusant-la d’haver deixat a l’estacada al moviment independentista i haver-se fet enrere en el seu compromís d’”arribar fins al final” per tal de fer possible la República. “Covard” o “indigne” han sigut algun dels improperis que li han dedicat.
Així, per exemple, el director de la Razón, Francisco Marhuenda, s’hi esplaiava en el seu videoblog d’ahir dilluns: “Ha donat mostres tan evidents de sectarisme i desdeny per les lleis, i qualsevol intent de convertir-la en màrtir vindrà a ser com un episodi més d’aquesta bufonada en què ha vingut a convertir-se l’anomenat problema català”.
També el portal Dolça Catalunya es mofa de la presidenta del Parlament i, en una crònica del passat dia 10, afirmava que aquesta “mena de Joana d’Arc o Winnie Mandela catalana” havia passat de dir “no acatarem el 155” a “cantar tot davant del Suprem”, evocant el fet que, segons aquest i altres mitjans, havia renegat de la proclamació de la independència per poder sortir indemne de l’alt tribunal.
En la mateixa direcció, el passat dissabte dia 12 Ignacio Varela repassava la figura de Forcadell en un article a El Confidencial en el qual afirmava que la dirigent sobiranista s’havia afegit a l’onada de polítics que havien avantposat els seus interessos jurídics davant de qualsevol altra consideració. “Una desbandada que ha culminat Carme Forcadell, la deïficada Joana d’Arc de la causa independentista”.
Al seu torn, El Español, Hispanidad o Periodista Digital afegeixen a la suposada “covardia” de Forcadell altres termes com “hipòcrita”, “traïdora” o fins i tot “heretge”, del qual fa referència el diari El País, el mateix qualificatiu que un tribunal eclesiàstic va atribuir a Joana d’Arc per enviar-la a plaça del mercat vell de Rouen per ser cremada viva el 20 de maig de 1431.
La figura de Joana d’Arc ha sigut la fórmula en què la caverna volgut desprestigiar i denigrar Carme Forcadell i, de retruc, `tot el moviment sobiranista. Una expressió política contra la qual construeix un argumentari farcit de mites i llegendes proscrites que només persegueix convertir-lo en perniciós i diabòlic.
