La campanya #SomDefensores va néixer abans del referèndum de l'1 d'octubre impulsada pel Centre per la defensa dels drets humans Irídia, Novact, l'Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC), Lafede.cat i el grup de periodistes Ramon Barnils, amb el suport de Defender a quien defiende. Les passes que han desenvolupat fins al moment són el llançament d'un manifest d'alerta enfront de vulneració de drets, un dispositiu d'assistència legal i psicològica a persones afectades, la coordinació d'una xarxa d'observadores de drets humans per documentar els incidents durant la jornada de votació, una guia legal i aquest informe que avui es presenta.
L'encarregat d'elaborar-lo ha estat Jordi Palou-Loverdos, advocat acreditat per la Cort Penal Internacional de la Haia, que desgrana en gairebé seixanta pàgines els incidents relatius a possibles violacions de drets civils i polítics, incloent-hi atacs a la integritat física i psíquica de les persones. Segons les seves paraules va produir-se "tracte inhumà i degradant amb greu desproporció d'utilització de la força" per part de les forces i cossos de seguretat de l'Estat contra població civil pacífica, extrem que el porta a concloure que en tots els casos es repeteix "un patró clar d'intervenció policial que porta a pensar que l'operació ha de ser objecte d'investigació imparcial perquè va suposar una clara violació sistemàtica de drets".
Amb l'objectiu de depurar possibles responsabilitats, fins i tot penals, per totes aquestes actuacions, l'informe s'ha enviat als organismes competents en la matèria de les Nacions Unides, el Consell d'Europa, la Unió Europea i l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa. També s'ha instat els Relators especials de l'ONU a que considerin la possibilitat de sol·licitar d'ofici una visita oficial a les autoritats espanyoles responsables dels fets.
Documentat a peu de carrer
Una xarxa de setanta persones observadores de drets humans va presenciar i recollir testimonis in situ a una cinquantena d'escoles, del total de 92 on van intervenir la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia (CNP) espanyola durant la jornada de l'1 d'octubre. Vint dels centres documentats són a la ciutat de Barcelona i la trentena restants estan repartits per tot el territori. Les observadores van rebre una formació específica per desenvolupar aquesta tasca amb el màxim rigor i l'informe final detalla els casos que es van poder documentar en primera persona, com a mecanisme inequívoc per dotar-lo d'encara més credibilitat.
A banda de documentar la repressió policial, que entraria en col·lisió amb el dret a la integritat física i moral, sense tortura ni tractes inhumans i degradants, l'informe també fa una anàlisi detallat de la vulneració de drets civils i polítics que es van produir les setmanes prèvies a l'1-O. Respecte a la denominada operació Anubis, que va suposar la detenció de 14 alts càrrecs i personal tècnic del Govern de la Generalitat de Catalunya i 41 entrades i registres en seus oficials, organismes públics i domicilis privats, l'informe apunta a vulneracions contra el dret a un procés just i equitatiu, el dret a la tutela judicial efectiva i a un recurs efectiu i el dret de defensa dels processats.
La llista d'incompliments de l'Estat espanyol de la normativa internacional en matèria de drets humans no s'acaba aquí, sinó que l'informe encara detalla tres grans apartats més on s'hauria de revisar l'actuació dels poders públics. Són els referents al dret a la vida privada i a la correspondència, el dret a la llibertat d'expressió, d'opinió, de recepció i comunicació d'informacions o idees i el dret a la llibertat de reunió pacífica. Som Defensores conclou que tots ells van ser vulnerats mitjançant mesures com la prohibició d'actes, els registres a empreses privades, la confiscació de material propagandístic, el segrest de publicacions a Correus i un llarg llistat d'una cinquantena d'episodis que han documentat dia a dia .
Assistència legal i psicològica
Anaïs Franquesa i Irene Santiago, advocada i psicòloga d'Irídia i coordinadores del dispositiu d'assistència legal i psicològica que va facilitar l'Ajuntament de Barcelona després arran de l'1-O, han explicat que l'oficina municipal ha atès més d'un centenar de persones des del passat dia 4. Cal recordar que el Departament de Salut va xifrar en 893 les persones ferides per l'actuació policial contra el referèndum, de les quals gairebé 400 ho van ser a la capital.
El tinent d'alcalde Jaume Asens va viatjar el passat dimarts a Madrid per denunciar davant dels grups polítics del Congrés dels Diputats l'ús "desproporcionat" de la força contra la ciutadania i instar a la retirada de les bales de goma. Asens va recordar l'home que va ser ferit a l'ull per un tret amb aquesta munició prohibida a Catalunya des de l'abril del 2014, alhora que va lamentar que la mesura restrictiva només afecti els Mossos i va instar els partits a defensar-ne la retirada de tots els cossos policials "per la perillositat que suposen".
Respecte a les 105 persones visitades pel servei coordinat amb Irídia, la majoria van patir lesions lleus, hematomes, talls, erosions, capsulitis, dislocacions, esquinços i contusions. Tanmateix, 22 afirmen haver patit estirades i empentes, 14 cops de porra, 18 cops de puny, bufetades o puntades de peu, dues agressions sexuals i van quedar ferits per bala de goma a l'escola Ramon Llull: un jove que va rebre el tret a la cama i el noi impactat a l'ull, que a hores d'ara no sap si podrà recuperar la visió. Jaume Asens va assegurar que des del consistori barceloní estan estudiant personar-se com a acusació popular en els casos més greus, després de valorar positivament que un jutjat de Barcelona hagi obert una causa per investigar les càrregues i actuacions policials de l'1-O a la ciutat.
