Nou desplegament militar dels EUA al mar de Corea
Els EUA han desplegat el portavions USS Carl Vinson amb un grup d'atac cap a la península coreana, segons fons governamentals per tal de disuadir Corea del Nord davant l'assaig balístic que va tenir lloc ahir 15 d'abril en motiu del 105è Aniversari del naixement del líder Kim Il-sung.
Diversos analistes havien pronosticat una agressió militar per part dels EUA arran de les declaracions del President Donald Trump qui havia afirmat que estaven disposats a resoldre el problema de Corea del Nord fins i tot sense la col·laboració de la Xina.
Tot i aquestes afirmacions, el politòleg Guevorg Mirzaian en un article publicat per RIA Novosti sostè que "en realitat el conflicte sobre Corea del Nord té un nivell molt alt d'amenaça, però una probabilitat baixa de derivar en una guerra real".Segons la seva anàlisi, cap dels actors de la Península estaria disposat a llençar el primer atac. Les autoritats nord-coreanes són conscients que qualsevol guerra acabaria amb la presa de P'iŏngyang, capital de la República; alhora, les autoritats estadounidenques, japoneses i sud-coreanes entenen que el preu que pagarien si encetessin el conflicte seria molt alt. A més de pèrdues humanes i la possible contaminació nuclear, els motius que apunta Mirzaian pels quals els tres Estats no voldrien provocar una guerra real:
- Seül sucumbiria a l'atac perquè l'artilleria nord-coreana, atès que es troba a uns 50 Km de la frontera;
- La despesa del fet d'integrar una Corea del Nord destruïda per la guerra seria molt elevat i quivaldria el valor de diversos PIB anuals de Corea del Sud, en el supòsit de la victòria per part dels atacants;
- Tampoc hores d'ara no hi ha cap garantia que Pequín no intervingués per a defensar P'iŏngyang.
El politòleg també descarta un guió amb "atacs limitats" contra instal·lacions nuclears nord-coreanes, atès que es troben ben protegides sota terra i que segur tindria la resposta militar per part de Corea del Nord, tal i com ja han afirmat autoritats militars del país.
Tot apunta que aquest desplegament de força militar a la regió té l'objectiu de contenir en realitat la República Popular de la Xina. Així és que en aquest marc de l'estratègia els EUA segurament realitzaran noves maniobres conjuntes amb Corea del Sud i Japó.
"La mare de totes les bombes"
El passat dijous, els EUA van atacar un complex de túnels i coves utilitzats pels combatents de l'EI en una regió muntanyenca ubicada a l'est d'Afganistan, província de Nangarhar limítrof amb el Paquistan, segons el Pentàgon.
El nom oficial de la bomba és Dispositiu Massiu d'Explosió Aèria (MOAB, en anglès, d'on prové el sobrenom de “mother of all bombs”).Cada MOAB té un cost de construcció de 170.000 dòlars i cada artefacte té 11 tonelades d'explosiu.
L'exanalista de l'Agència de Seguretat Nacional, Edward Snowden, ha informat a través de twitter que els túnels destruïts foren construïts a expenses de Washington. “Les xarxes de túnels dels mujahidins que estem bombardejant a Afganistan les vam pagar nosaltres mateixos”, va piular divendres. Les forces de l'EI pressumptament atacats utilitzen les mateixes instal·lacions que els agents de la CIA en la lluita a Afganistan l'any 1980 contra l'URSS, segons va afegir Snowden.
President Trump did promised to "bomb the shit of ISIS". Great choice by @realDonaldTrump. #MOAB pic.twitter.com/fmhYM5FzKd
— Emilio Avelar (@EmilioAvelar97) 14 d’abril de 2017
Atac a la base aèria de Síria
El passat 6 d'abril, els EUA van llençar 50 míssils contra una base aèria a Síria, en represàlia per un suposat ús d'armes químiques per part del Govern siri, segons les autoritats nord-americanes.
Tot i que encara hi ha investigacions sobre la pertinença i l'origen d'aquestes, tant les autoritats dels EUA com bona part de les autoritats de l'UE han responsabilitzat al President sirià, Bashar al-Assad. El mandatari ha indicat que el Govern sirià no disposa d'armes químiques.
L'atac ha provocat greus desperfectes a la base aèria i la mort de diversos militars, segons han informat autoritats militars del país.
Aràbia Saudita i Turquia, que donen suport a l'oposició siriana, celebraren l'atac, que Riad va descriure com a una “decisió valenta” de Trump. Mentre que el portaveu del Ministeri iraní d'Exteriors va advertir que els atacs “reforçaran els terroristes” i complicaran més la situació a Síria. L'Iran i Aràbia Saudita estan immerses en una lluita de poder per llur influència sobre Síria i la regió en general.(Amb informació de Cubadebate i RT)
