Passades les 17.00 d'aquest dijous, després d'haver introduït Asier Amondo el missatge d'aquesta edició en el testimoni, la gran cursa a favor de l'euskara ha partit des de la plaça de l'atapeïda localitat d'Otxandio. Els primers metres han estat a càrrec de Urtsa Errasti, un dels fundadors de Korrika i responsable de les primeres cinc edicions, que després ha passat el testimoni als familiars de Joseba Kanpo, el ja mort otxandiarra que va treballar per la promoció de l'euskara, perquè realitzessin el primer Kilòmetre, segons informa Naiz
El relleu, al costat dels membres de AEK, l'han pres representants municipals de les set capitals basques, entre ells els alcaldes d'Iruñea, Joseba Asirón -lesionat, no ha pogut córrer-; Gasteiz, Gorka Urtaran; Baiona, Jean René Etchegaray i Maule, Mixel Etxebest. En els casos de Bilbo i Donostia, l'inici de Korrika ha coincidit amb el ple municipal, el que ha fet que els primers edils, Juan Mari Aburto i Eneko Goia, respectivament, no hagin pogut estar en Otxandio, encara que tots dos ajuntaments han estat representats.
Per davant, a aquesta gran festa li queden més de 2.500 quilòmetres fins a la conclusió a Iruñea el dia 9 d'abril. Durant aquests dies, Korrika serpenteará al llarg i ample d'Euskal Herria unint somriures, il·lusió, emoció i reivindicació. Naiz, per la seva banda, farà un ampli seguiment, tant a les seves xarxes socials, com en l pàgina creada especialment per a Korrika 20 .
«Una porta al futur»
Minuts abans de l'inici de Korrika, Zuriñe Iarritu i Koikili Lertxundi han estat els encarregats de presentar l'acte inaugural, que ha contacdo amb la participació del cantautor Mikel Urdangarin i Urko Mitxelena, de Kukai.
També ha pres la paraula Iñaki Urkijo, responsable d'AEK en Bizkaia, que ha començat la seva intervenció agraint l'aportació dels que, en aquell hivern de 1980, van donar començament «a una carrera que no ha parat des de llavors».
Ha recordat als participants de les comissions de les localitats per on va transcórrer aquella primera Korrika, per assenyalar que, com llavors, «l'euskara i Euskal Herria segueixen necessitant a AEK ja Korrika».
Urkijo ha llançat una invitació als ciutadans allunyats de l'euskara, convidant-los a obrir «una porta al futur» i acostar-se al idioma.
A més, ha subratllat que últimament semblen haver-se obert «noves sendes» per l'euskara: a Nafarroa, «on s'han produït canvis en el Govern i en les actituds»; a Ipar Euskal Herria, de la mà de la nova Mancomunitat; i en la CAV, on «se senten declaracions públiques trucant a renovar la política lingüística ia treballar en col·laboració».
En aquest context, «la ciutadania, nosaltres i nosaltres, afirmem que estem disposats a avançar ia ajudar, amb esperança i amb ganes», ha dit.
Finalment, el representant de AEK s'ha referit als alcaldes i representants municipals presents, perquè el fet de portar el testimoni en el segon quilòmetre tots junts «sigui inici i exemple per a més accions i de més calat».
