El notari Lluís Olagüe Ruiz, amb despatx a Elx, ha estat multat per desobediència en exigir que una inspecció a la seua notaria es tramitara en valencià. El fet ha ocorregut arran de l’obertura d’un expedient que el Col·legi Notarial de València ha realitzat a Lluís Olagüe per la queixa d’uns particulars que no foren informats d’un cas que aquest notari gestionava, tal com informava ahir Nació Digital.
Els responsables de cursar l’expedient consideraren que la petició de tramitar l’expedient en valencià no podia paralitzar-ne el procés ja que no produïa cap indefensió lingüística en Lluís Olagüe. Per la seua part, el notari, conegut a Elx i en el món de la notaria per la defensa i l’ús del valencià en el sector dels fedetaris públics, no es va oposar a la inspecció sempre que els documents que se’n derivaren es feren en valencià perquè no hi haguera una clara vulneració dels seus drets lingüístics.
Segons Nació Digital, a finals del 2014 la Junta Directiva del Col·legi Notarial de València va decidir per unanimitat imposar-li una multa de 21.000 euros per considerar faltes greus la seua actitud i, a més, li prohibeix formar part d’aquesta Junta Directiva a partir d’eixe moment mentre no satisfera la sanció. Posteriorment, Lluís Olagüe interposà dos recursos: el primer, d’alçada, contra el Col·legi davant la Direcció General de Registres i Notariat, que el desestimà perquè el notari coneixia el castellà i, per tant, no hi havia indefensió processal; el segon, un contenciós-administratiu, al jutjat del contenciós-administratiu núm. 1 d’Elx, que tornà a donar la raó al Col·legi Notarial de València, malgrat que reconeixia que el notari tenia raó en la petició lingüística que realitzà en aquell moment però no hi hagué indefensió lingüística.
El Tempir dóna suport a Lluís Olagüe
La Junta Directiva d’El Tempir ha rebutjat aquest nou cas de discriminació lingüística que ha comportat la conculcació dels drets lingüístics del notari Lluís Olagüe en el mateix món del dret. Així, li expressa el seu suport durant tots els anys que ha exercit amb coherència lingüística la seua professió, cosa que l’han convertit en un dels poquets notaris que ha garantit que molts valencians i elxans comptaren amb documents públics en valencià: una escriptura de compravenda, uns poders, un testament, etc. El Col·legi Notarial de València ha d’assegurar la no-discriminació dels valencianoparlants i donar suport als seus col·legiats en l’ús de la llengua pròpia. De fet, ha d’assumir el valencià com a llengua de treball en les seues activitats quotidianes perquè els valencians s’hi puguen adreçar oralment i per escrit en valencià. L’ús de la llengua pròpia no ha de ser un entrebanc en l’activitat dels notaris.
El Tempir proposa solucions garantistes dels drets lingüístics dels valencians al notariat
Aquest nou cas de discriminació lingüística mostra clarament la situació de precarietat en què malviu el valencià en el món del dret i, per extensió, a les notaries i en l’estructura organitzativa notarial. Cal posar punt final aquest tipus d’indefensió lingüística. La solució a parer d’El Tempir és doble:
- Un desenvolupament legal de l’article 58 de la Llei Orgànica 1/2006 de l’Estatut d’Autonomia del País Valencià referit a notaris i registradors de la propietat i mercantils que, per se, sols garanteix el dret a usar el valencià en els documents notarials. Cal una regulació més directa que arbitre drets i mesures per a la salvaguarda dels drets lingüístics dels particulars en aquest àmbit jurídic així com també mitjans que garantisquen els coneixements de valencià per part de notaris. Ens trobem lluny que siga considerat com un mèrit preferent que els notaris sàpiguen valencià com sí corre a les Illes Balears i molt més lluny encara que aquest coneixement s’haja d’acreditar tal com succeeeix a Catalunya.
- La signatura d’un conveni de col·laboració entre les Conselleries de Justícia i d’Educació i el Col·legi Notarial de València a fi que es facilite la informació, la formació i les eines lingüístiques necessàries a tots els notaris que exerceixen actualment o en el futur al País Valencià. Aquest conveni ha de garantir els drets lingüístics dels ciutadans, augmentar l’ús del valencià en aquest sector del món jurídic i impedir indefensions lingüístiques dins el funcionament de la mateixa estructura organitzativa i administrativa notarial tant per als usuaris com per qui exerceix les tasques de notaria. També es potenciaria així la consciència social entre els ciutadans per la llengua i sabrien que tenen la possibilitat legal de demanar documents públics en valencià.
Cal recordar que el notariat té una funció molt important: garantir la seguretat jurídica dels valencians i vigilar perquè es complisca la legalitat en els negocis jurídics que es desenvolupen tant en la vida civil com en la mercantil. Aquesta funció no serà possible entre altres motius si no es garanteixen els drets lingüístics del valencians a tenir documents públics en valencià quan ho sol·liciten. Sols així i mitjançant la doble solució al problema que es proposa des d’El Tempir es podria comptar amb una estructura notarial a casa nostra més arrelada al país i amb major calidesa en l’atenció al públic.
