Una enquesta del Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB) feta a periodistes que treballen a les comarques de Ponent, amb el suport de la delegació de Lleida del Col·legi de Periodistes de Catalunya, revela que un 71% dels enquestats han rebut pressions a la seva feina, la majoria de les quals amb la intenció de canviar l’enfocament d’una notícia (24%), afavorir algun tema, persona o institució (24%) o no tocar certs temes o persones (21%).
En aquest sentit, els àmbits d’on provenen més pressions són les institucions públiques i els partits polítics, ja sigui directament de la font, ja sigui a través dels respectius gabinets de premsa. En conjunt, aquests dos àmbits sumen el 47,5% de les pressions fetes a periodistes. També es donen casos de periodistes de gabinets que han rebut pressions dels seus caps per haver volgut prioritzar l’ètica professional als interessos corporatius.
De l’entorn del propi mitjà (caps de secció, direcció, companys) n’arriben menys, però un no menyspreable 22%. Per contra, l’àmbit que té menys tendència a pressionar els professionals és l’associatiu (7%). Per temàtiques, i com a conseqüència del punt anterior, l’àmbit polític és el que més pressions genera (46%), seguit de l’econòmic (16,8%), mentre que l’esportiu és el que menys (2,5%).
Què passa si no s’acata
Dos de cada tres periodistes que han rebut pressions les han acatat, totalment (21%) o parcialment (45%). Cal destacar, però, que entre els que no n’han fet cas (29%), la gran majoria (78%) no han patit cap tipus de represàlia, la qual cosa que evidencia l’existència d’espais d’independència i llibertat professionals però també el pes generalitzat de la por, que juga a favor de l’autocensura.
Malgrat les dades, la percepció que els enquestats tenen sobre el propi mitjà i sobre el grau d’independència amb què treballen és positiva: un 60% puntuen el seu mitjà amb més de 7 sobre 10 en llibertat d’expressió i un 72% considera que treballa amb un elevat grau d’independència.
Des del Grup de Periodistes Ramon Barnils es veu amb preocupació el fet que les pressions als professionals siguin un fet habitual i pervisqui la voluntat de control dels continguts que aquests elaboren per informar la ciutadania. Per això, fem una doble crida: a les institucions, partits, empreses, entitats i direccions de mitjans que deixin treballar els periodistes amb llibertat, i als mateixos periodistes a fer valer el seu criteri ètic i professional pam a pam, paràgraf a paràgraf, fent cas omís a les pressions i, si cal, denunciar-les als organismes pertinents o directament a l’opinió pública. La millor manera de desactivar les pressions és quan aquestes no aconsegueixen el seu objectiu.
Enquesta online durant un mes
L’enquesta ha recollit resultats en format online durant un mes (entre el gener i el febrer del 2016) i ha rebut un total de 87 respostes, una xifra que el Grup Barnils considerem significativa i que la delegació de Lleida del Col·legi de Periodistes de Catalunya ha contribuït a assolir, ja que l’ha difós entre els seus 160 associats.
La majoria d’enquestats han estat dones (58%), d’entre 25 i 45 anys (71%) i amb contracte fix (65%). L’àmbit de treball més comú entre els enquestats és la premsa escrita (32%).
