Ahir, 26 de juny, a la seu de l’ANC, va tenir lloc la presentació del manifest sobre la independència del col·lectiu de treballadors de l’Administració de l’Estat a Catalunya, vinculat a la sectorial d’administracions públiques.
L’acte va tenir dues parts, la primera amb la participació de membres de la sectorial que van explicar la feina feta i el manifest.
I la segona amb la participació de representants de les formacions polítiques CiU, ERC i CUP i la Confederació Sindical Catalana (CSC) a la qual vaig representar en qualitat de Secretari general. En aquesta part cadascú dels intervinents vàrem manifestar la nostra postura favorable respecte al manifest i es van introduir elements de reflexió sobre el paper dels treballadors públics en un procés de transició, la imprescindible negociació respecte al com i no respecte al què, la necessitat de preservar el principi de seguretat jurídica en tot moment i la problemàtica associada a la transitorietat d’un marc legal a un altre.
És de destacar que l’únic sindicat que va voler participar i s’ha adherit al manifest presentat ha estat la Confederació Sindical Catalana (CSC); la resta o no han contestat o han declinat la invitació.
Això ens hauria de fer reflexionar sobre si seguim amb les ambigüitats -és a dir fer la “puta i la Ramoneta”- o si fem una aposta decidida per doble Sí.
Sabem que en l’àmbit de l’Administració de l’Estat plantejar segons què pot tenir cost electoral, però el 9 de novembre està al primer revolt i no hi ha temps per marejar gaire la perdiu.
O s’està pel doble Sí o no, així de clar.
