x Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Per mi que us heu equivocat

Acabàvem d'escoltar la historiadora Sònia Garangou explicant com les institucions han oblidat i s'han desocupat de les conseqüències de la guerra civil. Les fosses comunes han estat abandonades per les administracions i només familiars i propers encara lluiten per dignificar-les i per fer valer el record dels seus morts i torturats.

La xerrada sobre la repressió franquista d'ahir a Palafolls era plena de frases que colpien de debò: sentències com la del general Mola, al juliol del 36 “sin dilación, hay que eliminar a todos los que no piensen como nosotros”. “Caps clavats a les baionetes. La crueltat del legionaris que van traslladar d'Àfrica a la península va sorprendre fins i tot al dictador Primo de Rivera”; “repressió a les dones ...i als seus fills! En una setmana a la presó podrien morir de gana i fred 42 nadons”,...

Amb la darrera imatge del forat a terra ple d'ossos de cadàvers volgudament oblidats per aquelles institucions “que ens representen a totes” ens aixequem i anem a protestar perquè això no torni a passar, no ha succeir mai més, enlloc i contra ningú. Sortim juntes cassola i cullera en mà per cridar ben alt que el feixisme s'ha d'acabar.

I és que no ho entenem, què hi fan els legionarios a Palafolls? La Hermandad de los Antiguos Caballeros Legionarios, que acull i assisteix a qui ha format part de la Legión Española (la dels caps a les baionetes) i que té el títol d'honor de la Fundación Nacional Francisco Franco ...són una manifestació religiosa?

A tot això, el Departament d'Interior diu que sí, que com que és un acte religiós (ai làs!) no és objecte de la Llei del Dret a Reunió. Au, que s'espavilin a Palafolls (i a l'Hospitalet)!

Doncs res, que acabada la cassolada i llegit el manifest en què dèiem que Palafolls havia de ser la tomba del feixisme, unes quantes volíem apropar-nos a veure quants èren i que es feia a la manifestació religiosa (perquè hem quedat que era religiosa, oi?).

Just arribades a la carretera nacional, encara lluny del barri de la processó, unes 15 companyes i jo som desviades al marge de la carretera per mossos i mosses que tenien les dues furgonetes allà aparcades. Algun d'ells anava amb la cara coberta, altres d'ells armats. Ens posen en fila, ens parlen amb el to força aixecat, ens segreguen homes a una banda i dones a l'altra. Encara ningú ens ha preguntat on anàvem ni ens expliquen per quin motiu ens aparten del nostre camí.

Els escorcolls que fan en aquestes ocasions el hauríeu de veure: “posa't d'esquena, mans al darrera, agafa't les mans, ajupa't, més, relaxa't (relaxa't?!), més, obra les cames, mira cap aquí, ara cap allà, baixa més les cames, ara gira't,... una a una i la resta tothom mirant amb els ulls negats d'impotència o decepció o por o tristesa o tot plegat. Els mossos i mosses quadrats davant teu mirant-te fixament.

Un detall: si tens més de 30 anys, et tracten millor i t'expliquen les coses. Així que decideixo obrir la boca “perdoni una pregunta: què hem fet malament?” S'esvera una mica i em diu, “ah! no, no res! Només és una identificació. Ara farem la llista dels que sou, després podeu fer el que vulgueu, però si hi ha merder allà a la processó (religiosa, és clar), ja tenim els noms” No va dir “sou ben lliures d'anar-hi” perquè hagués explotat el cinismòmetre; crec jo, vaja.

 

I així, sense retornar-nos els carnets, ens van tenir prop d'una hora, temps suficient perquè a l'altra banda del poble, allà on la Religió en majúscules es manifestava, haguéssin acabat de fer les seves coses.

Senyors i senyores d'Interior, mossos i mosses, mireu, m'és igual, digeu-li com vulgueu. Sembla mentida que facin falta tantes explicacions perquè us adoneu del què realment ha passat: el legionarios s'han passejat pels nostres carrers exhibint armes, pèl al pit i patriarcat del més dur mentre a 500 metres una colla de joves eren humiliantment escorcollats i identificats amb l'objectiu de que se'ls treguessin les ganes d'anar a protestar per la presència a casa seva d'històrics repressors.

La cirereta la va posar la promesa del mosso “allà (a l'altra banda, volia dir ell, el que jo en dic a l'ultra dreta) també els hem escorcollat i els hem prohibit els uniformes i les armes”

Val, doncs fem mitja volta. En arribar a casa, veiem aquesta foto:

Si quedava cap espurna de confiança, s'ha fos del tot.

 

Palafolls i Arenys de Munt, 25 de març de 2016

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
Introdueix les teves dades si vols rebre el butlletí
Vull donar-me de baixa
(cc) 2006 - 2017 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid