Àngel Soro en el seu article “La putas de la CUP” es vol presentar com una persona sensible i culta. Però si ho volia demostrar escrivint en castellà, és que l’orgull sobredimensionat des del qual s’expressa no li deixa veure el provincianisme més confusionari que representa el seu gest de veneració hispanòfila.
El seu article és una exageració, un disbarat de cap a peus. Perquè el text que encén les seves ires - “El sentit cupaire del terme” - s’ha d’entendre, si se sap llegir des de l’òptica del seu autor, com una crítica a la tergiversació del llenguatge que representa el fet d’usar i abusar del femení genèric, una pràctica que frega l’absurditat i que dóna peu a un bon nombre de confusions i contrasentits sovint ridículs.
Però Àngel Soro, des de la seva trona moralista, hi ha volgut fer veure un ànim ofensiu contra les dones... Els judicis d’intencions no són prova de cultura sinó d’encegament i mostren una capacitat d’anàlisi molt baixa. Malament quan deixem que els fums ens enceguin les idees.
