Després de la tempesta política d’aquests tres mesos, les aigües s’han encalmat i han aparegut anàlisis dels errors i encerts comesos durant el procés negociador entre JXS i la CUP. Que arribessin a un acord les dues formacions era molt complicat, la primera hegemonitzada per CDC defensora del neoliberalisme, amb la imatge de les retallades i la corrupció que l’han afectat de ple. Una organització política que durant 30 anys ha representat el paper de la burgesia colonial al servei de l’Estat, i que aquests darrers 3 anys ha intentat salvar els mobles fent difícils giragonses en la qüestió nacional.
La segona, la CUP té dos eixos bàsics en el seu programa, l’independentisme i l’anticapitalisme. L’entesa era tan senzilla com intentar mesclar l’aigua i l’oli. ERC, ÒMNIUM i l’ANC, malgrat el que ens expliquin, van tenir un paper secundari de convidats de pedra en les negociacions, en alguns casos perquè ho van voler, en d’altres perquè la situació els va superar.
Només el perill que representaven les eleccions de març, on CDC tenia tots els números per a seguir perdent votants, obligà el President A. Mas a deixar d’aferrar-se al poder i cedir el lloc a un altre militant de CDC, amb un perfil més independentista i menys desgastat pels afers de corrupció.
Resulta que de les negociacions entre JXS i la CUP, que necessàriament havien de ser llargues i complicades, atès el distanciament polític, ideològic, de les dues formacions, només un dels dos elements del binomi és el responsable de l’allargament de les converses, i aquest factor és la CUP, que és qui ha de fer autocrítica. Aquest “pressing CUP”, aquesta culpabilització, s’orquestra per tots els elements propagandístics que controla el sistema, diaris, ràdio, TV, les xarxes clientelars i els tertulians-menjadora, que fan la seva tasca evangelitzadora per justificar el sou i predicar el que vol sentir qui els paga. La CUP és cremada a la foguera dels mitjans de comunicació controlats pels grans grups de pressió econòmics.
La lògica més elemental indicava que de tots els agents que participaven en la negociació entre JXS i la CUP, era aquesta darrere la que havia de fer autocrítica, demanar perdó per haver format part aquests 25 anys de les xarxes de corrupció dels distints governs autonòmics, de tenir militants investigats per malversació de diner públic, blanqueig de diners, d’evasió de capitals a Suïssa, de practicar la política enganyosa de peix al cove. Com que sortosament la CUP és una organització que va contra un sistema que permet 43 desnonaments diaris a Barcelona, un model polític que salva els Bancs en fallida amb diner públic, que privatitza els beneficis i socialitza les pèrdues, un sistema basat en la corrupció i l’augment de les desigualtats socials, és per tot això que la CUP és una organització antisistema, és a dir, vol un sistema just al servei dels interessos col·lectius
Els espanyols ens titllen d’ésser localistes, de centrar-nos en els nostres rius, muntanyes, elements de la cultura popular, la història i la literatura nacional, potser tenen un punt de raó amb això que som poc universals. Per això per treure el nas fora de casa, crec que vénen a tomb les paraules de l’afroamericà i líder anticolonial, Malcolm X (1929-1965), ideòleg del concepte de poder negre, la seva branca política seran els Black Panters. Ell va escriure: Si no esteu previnguts davant dels mitjans de comunicació, us faran estimar l’opressor i odiar l’oprimit.
